Avui i demà

Un relat de: Marina Soto Castillejo

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

La Júlia se sentia tan bé... No sabia perquè, però aquella substància la feia feliç. Reia, es divertia, xerrava de coses sense sentit, però al cap i a la fi, feia riure a tothom.
Abans era una noia tranquil·la, estudiosa i fins hi tot vergonyosa, però quan va conèixer a en Pol a la disco es va fer més sociable. A vegades, la Júlia es reia per dins quan la mare li preguntava "què vas fer ahir per la nit?". La primera vegada li va contestar molt malament, es va posar molt nerviosa i fins hi tot va vessar el bol de la llet calenta.
Després, però, va agafar el truc i contestava "a ca la Marta", "estudiant amb les amigues", o "passejant pel port".

-Eh, nena -va dir en Pol despintant-la
-Què?- va escridassar-li a en Pol
-Estaves empanada, tia
-Collons, estava pensant en les meves coses! A tu què t'importa el que jo foti?-va cridar la Júlia
-Crec...-va començar en Pol, una mica confós- Que tu no vols sortir amb mi.
-Ja hi tornem a ser? El que passa...
-Escolta, maca: Crec que t'has passat amb la dosi de maria.

Llavors va ser la gota que va fer vessar el got. La Júlia ja no va tornar a parlar amb en Pol; va esborrar els seus e-mails i sms, va tirar els paquets de coca que li havia regalat en Pol la setmana passada i es va tancar a la seva habitació a plorar.
Collons amb la dosi! Ja li'n donaria ella, de dosi!
Quan el va conèixer a la disco, ell era un viciat de merda. I sortir amb ell només era possible si en tenies ganes i paciència de sant. Que si xeringues, que se esnifar, que si pastilla... Era un "mono-tema" del que sempre disfrutava en Pol, i poc després la Júlia.

-Què passa, Júlia?- li va preguntar carinyosament la mare
-Què vols que em passi? He tallat amb en Pol, he tirat tot el que estava relacionat amb ell, i l'he enviat a cagar. L'odio. És un viciat, i jo ho sabia. Em va enganxar a totes les guarrades aquelles i...És una merda! Estic plena de merda, al nas, a la sang i a tot arreu! Mama, soc una drogata!
-Júlia, filla!-va dir la mare esglaiada- De què em parles?
-Collons! Tu saps el que m'he fotut al cos? Coca i maria, mama, les dues coses! I cada dia! Quan et deia que anava a ca la Marta, o a estudiar o a passejar pel port, no feia més que fotre'm droga! I després me n'anava a casa de'n Pol, i allà fèiem tot el que ens donava la gana!
-Júlia! Si realment tot això que em dius és veritat... Ara el teu cos és jove, ho pots aguantar, però i després, Júlia, i després?
-Mama, no t'enfades?- li pregunta la Júlia a punt de plorar
-No. Si tu has fet el que volies, jo ja em dono per satisfeta. Si has volgut enganxar-te a la droga ha sigut la teva opció.

La mare va obrir la porta de l'habitació i va sortir. Ja mai més tornaria a prendre droga. Mai més. Si ho feia seria el seu problema.

Però... I després?

Comentaris

  • Rombos[Ofensiu]
    pèrdix | 24-05-2004 | Valoració: 8

    Hola Relateros.
    La Marina als seus catorze anyets, ha pensat i escrit aquest relat però no podrà llegir-lo fins d'aquí a quatre ja que la seva pròpia sensibilitat pot quedar ferida qui sap si de manera irreversible!.
    Per tant, segur que no llegirà aquest comentari. Pobre d'ella que ho faci!

    Es broma.

    Marina em tens acollonit des del primer relat que has escrit. T'animo a continuar. Tens inquietud, capacitat creativa i tot el temps del mon per millorar i pulir-te.

    Apa, en aquest dia de catarsi col·lectiva, una abraçada per a tots.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marina Soto Castillejo

Marina Soto Castillejo

12 Relats

20 Comentaris

25643 Lectures

Valoració de l'autor: 9.15

Biografia:
Vaig néixer un primaveral dia d'abril, al 1990, pertant tinc 14 anys.
Quan era petita volía ser "científica", nom que li donava a l'acció de treure sang i mirar-la pel microscopi. Poc temps després, les meves dots artístiques es van manifestar, de manera que em va donar per pintar i fer gargots a qualsevol lloc.
Fa un parell d'anys, els boligrafs i llàpissos em van enamorar, i van fer que no parés d'escriure ni un sol moment.
Actualment, les meves aficións es decanten per fer el bago (acció no recomanada a ningú), llegir i escriure.
Però les dots artístiques no es rendiràn mai: A un prestatge de la meva habitació, hi descansen 30 figures de plastilina, totes elles fetes i adorades per mi, al costat de la taula del meu estudi, hi tinc una caixeta (100% reciclada) que serveix per guardar el mòvil.
Si tot segueix així, potser d'aquí a uns anys seré dissenyadora d'ordinadors. Mai se sap.