Batalla perduda

Un relat de: Marina Soto Castillejo

Les teves paraules em van fer mal
quan vaig sentir la realitat.
El teu cor estava ocupat,
no m'estranya, és normal.
Aquell dia de felicitat
sabia que s'havia acabat.
Ha vingut la nit,
perquè ja no seràs amb mi.

Pluja amarga cau per a tu,
destrossant el meu cor,
amargament rellisca.
I tu vas venir;
la teva veu dolça com la seda
em va dir el que volia sentir a cau d'orella.
La meva ment es va obrir,
i tu hi vas sortir
barrejat amb passions ja oblidades.

El batec del cor,
ja no el sento.
Ja no hi ha rés.
Tot està en silenci.
El cor em diu que s'ha acabat.
Ja mai més estimaré
com et vaig estimar a tu.

M'has trencat el cor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Marina Soto Castillejo

Marina Soto Castillejo

12 Relats

20 Comentaris

26707 Lectures

Valoració de l'autor: 9.15

Biografia:
Vaig néixer un primaveral dia d'abril, al 1990, pertant tinc 14 anys.
Quan era petita volía ser "científica", nom que li donava a l'acció de treure sang i mirar-la pel microscopi. Poc temps després, les meves dots artístiques es van manifestar, de manera que em va donar per pintar i fer gargots a qualsevol lloc.
Fa un parell d'anys, els boligrafs i llàpissos em van enamorar, i van fer que no parés d'escriure ni un sol moment.
Actualment, les meves aficións es decanten per fer el bago (acció no recomanada a ningú), llegir i escriure.
Però les dots artístiques no es rendiràn mai: A un prestatge de la meva habitació, hi descansen 30 figures de plastilina, totes elles fetes i adorades per mi, al costat de la taula del meu estudi, hi tinc una caixeta (100% reciclada) que serveix per guardar el mòvil.
Si tot segueix així, potser d'aquí a uns anys seré dissenyadora d'ordinadors. Mai se sap.