AVIOR INCONCLUSA

Un relat de: Antònia Puiggròs Muset
Les tempestes de finals d’estiu,
una i mil, inacabables,
em van macar la pell i l’ànima.
La pedra, càstig diví sense pecat comés,
caigué del cel amb ràbia i desmesura
i el vent enfurit m’arrancà de la branca on vaig néixer.
Ara, esberlada sobre la terra dura,
esmerço un últim murmuri
en recordar la primavera.
Si la llavor pogués sobreviure!

Comentaris

  • Preciós el poema [Ofensiu]
    Atlantis | 20-01-2013

    i sobretot el que m'ha agradat és que estigui escrit des de la veu de la fruita caiguda per la pluja i el gebre i aquest clam últim de voler crear vida.

    Molt bonic!!

  • Toc maternal[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-01-2013 | Valoració: 10

    La part final, on parles de que tant de bo la llavor fructifiqui és tot un cant maternal. La mare que es sacrifica contenta si la llavor continua endavant. Ets una molt bona observadora, de la natura i dels sentiments que la cobreixen. Tot allò que parli de natura, de temps, tempestes i vida, és vida i mitja pel lector que rep pau interior en la lectura, com la teva Antònia. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Concentrat de poesia.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 20-01-2013

    Quina descripció més acurada i poètica del senzill acte de caure al terra d’una fruita macada per les inclemències del temps, i alhora quin cant a l’esperança de que rebroti la seva llavor. Un poema minimalista, auster, d’una dificilíssima senzillesa. Molta poesia a les teves paraules. M’ha encantat.

l´Autor

Antònia Puiggròs Muset

49 Relats

148 Comentaris

40347 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig nèixer l'any 57 a les envistes de Montserrat. No sóc pretenciosa al dir que he estat una digna lectora, però no vaig començar a escriure de manera regular fins ara fa un any. I m'encanta!
També m'agrada passejar pels camins rurals, la natura m'asserena, i pels carrers plens de gent i de llums.
Passo molt bones estones llegint els vostres relats, desitjo que us agradin els meus i agraeixo d'allò més els vostres comentaris.
Ah! Em dic Antònia i Escandalós no és un pseudònim que s'avingui al meu caràcter sinó el nom del personatge del meu primer conte: L'Escandalós i l'avi Pau.