Aventures de corsari

Aventures de corsari

Seguí amb la mirada el majestuós vol de la gavina, volant a traves del bosc de màstils i cabs fins que passà per davant del jove efeb que li feu plorar els ulls. Era un dia meravellós, la brisa marina li feia ondejar el cabell a la vegada que feia cabotejar lleugerament la barqueta que al son de del remers avançava directe cap a l'Esther, la meravellosa fragata de 32 canons de construcció espanyola, feia gairebé 10 anys va ser cabotejada a Cadiz, però tot i això nomes sota els seu comandament ja havia donat un parell de voltes al globus terraqui i apressat gairebé cinc nabius de la seva mateixa classe. Es estrany com ell un illenc de família poc acomodada de professions lliberals havia acabat essent corsari sota la bandera anglesa. En Guillem, ara capità de fragata Guillem no havia cercat aquest camí, però a la solitud de la nit s'adonava de que tot i que odies la mort i al violència, havia nascut per navegar, si sentia lliure i avergonyit de si mateix s'adonava que l'emoció de un combat el feia trobar-se bé, tot i que desprès es passava tot el dia abatut a la seva cabina amb la trista companyia de una ampolla de vi.
El port de Maó semblava una selva, tot i que degut a la llarga guerra empresa contra el dictador Bonapart estava fent que caigués en decadència tot el que en un temps havia tingut esplendor.
En Guillem tot alegre des de la seva posició al alcàsser dona ordre de tallar l'ancora i sortir amb la baixamar, la seva estimada Esther es comporta com sempre, precisa, fiable i ràpidament, la coberta semblava un formiguer atacat per un nen, els crits de lliura amarres, cabotejar els cabs, aferra i lliga amarres.... es succeeixen per tot el vaixell.
Tenia una de les millors tripulacions del mediterrani, tots veterans, fins i tot més de un coneixia l'Isabel, que va ser batejada per en Guillem amb el nom de Esther -en honor al verdader amor de se vida, un amor secret i prohibit, però que tot i els impediments era un amor verdader- des de la seva construcció a Cadiz.
Dona instruccions al contramestre, un home gegant calb amb tot els braços tatuats amb tribals indígenes amb uns ulls verd centellants denotant gran intel·ligència i crueltat, era amic de la infantessa.
-Dídac , siusplau, mana cridar a tothom a les seves posicions, tindrem treball.
-A les seves ordres capità, em permet una indiscreció?
-Endavant.
-Don treu la informació per saber on i quan trobar l'enemic?
-Si tu digués ja no seria un secret
Guillem estellà en una rialla, alegre i jovial. Era jove, estava en plena forma tot i que a cop d'ull podria semblar gras, però per això encara li quedava molts anys, ara per ara en plena joventut mantenia una figura imponent que en la batalla feia repensar-ho dos cops havans d'enfrontar-s'hi.
Al cap de tres jornades navegant rumb est a l'altura de Sicília, un cadet anuncià bela a popa.
L'ambient es caldejà, la tripulació tot i no saber quin era el seu objectiu intuïa que a partir de aquell moment tot seria una successió de esdeveniments en que tenien que donar el millor d'ells, doncs la confiança en el seu capità era completa, nomes un cop havia estat superat per un altre capità, de la Medusa, una altre fragata francesa.


Observava com la bela a l'horitzó s'apropava, ara podia distingir a la perfecció la fragata però ni li agrada com estava situada, aprop d'una illa, intuïa que alguna cosa fallava doncs les veles no estaven desplegades, semblava immòbil i tenia la sensació de anar directe a una trampa, tot i això no va canviar les ordres. Tot estava preparat, es notava la inquietud de la tripulació, que s'havia adonat de la situació del enemic.
-A la meva ordre, recolliu les aletes i feu una carronada per estribord, apunteu als màstils.
Tenia a favor el barlovent, i un parell de les bales de vint lliures donaren en el blanc però sense mes danys que uns quants cabs trencats i uns forats a les beles.
A traves del seu catàleg , observa la coberta, ni una ànima. Sembla un vaixell fantasma.
De cop i volta se sent un canó a la llunyania, una altre fragata es troba a propa i com per art de màgia la fragata reviu de cop, sobren les comportes i l'Esther rep una carronada violentament al casc directament del suposat vaixell fantasma, mentrestant que la nova fragata apareguda darrera de la illa s'apropa perillosament.
Efectivament havia caigut a una trampa i no podia fugir.
-Fills de puta!, contramestre ordeni que disparin contra aquell desgraciat el vull al fons del mar havans de estar a tir de canó de la segona fragata.
-Si capità. Digué amb resplendor als ulls, estava disfrutant.
Els canons rugiren ferotgement, primera andana, segona andana, tercera....l'Esther estava aturada al mar, com anclada mentrestant que descarregava tota la seva fúria contra l'adversari que semblava que de un moment a altres anés a saltar en astilles.
Mentrestant a la coberta les astelles volaven ferint als valents mariners que lluitaven per la seva vida i per el seu capità, a un mariner li arrancà l'espatlla una bala de 12 lliures, regant de sang la coberta.
-Capità, a hores d'ara l'enemic tindria que estar enfonsat amb simplement amb el pes de les nostres bales però no s'enfonsa i la segona fragata a fet els primers tirs de canó contra nosaltres. Digué en Dídac amb una destral a la mà que utilitzava per tallar les cordes que destorbaven.
En Guillem ja s'havia adonat d'aquesta situació, i no o entenia. De sobte s'aclarí el seu pensament, la nau enemiga estava escorada a un trencat, per això no es movia, i no hi havia moviment a coberta, la altre fragata els estaria rescatant quan havia aparegut ells.
-Desplegueu tot el velamen, tenim que moure'ns de aquí!!!
L'Esther que tan ferotgement havia escopit foc, però que també havia rebut alguns impactes iniciar un recorregut obliquo per intentar agafar amb al bateria bavor a la segona fragata i tallar l'avanç d'aquesta per tal de no trobar-se entre dos focs.
Tota la estructura de la fragata va tremolar, havien rebut una carronada de 36 lliure a plena estructura del nabiu. Aquells gossos francesos tenien un canó de 36 lliures.
L'enfermeria estava abarrotada, les brigades dels canons estaven tots suats i negres de l'esforç que havia resultat casi inútil.
En Guillem amb l'esperit guerrer ardent dintre del seu cor, manar obrir foc contra aquell cobrat que atacava per l'esquena, mentrestant intentava sortir dels alcans de la fragata encallada, per tal de abordar la segona fragata sense altre preocupació que aquesta.
-Tres andanes i a tir de trabuc, carronades de metralla, vull veure rajar sang de la seva coberta!!! Cridar afònicament, fent que sortís sang de les seves cordes bocals.
Efectivament, l'aigua es tenyí de sang. La fragata amb excés de tripulació oferí més objectius per els cruels traços de metralla.
-Garfis!, arcabussers vull una cortina de ferro i foc havans de que saltem al abordatge.
Les dues fragates s'ajuntaren, mentrestant que els dos bàndols s'intercanviaven amb violència el perillós plom.
-Per la llibertat i el botí!!!- Cridar tota la tripulació.
En Guillem amb els ulls injectats en sang saltà a la coberta enemiga esquivant miraculosament les bales, al seu costat en Dídac segava vides com la mateixa encarnació de la mort. Suor i sang coagulada començava a impedir la visó, els dos bàndols lluitaven ferotgement, nomes el més fort no perdria la vida aquella jornada.
Esquivar, tallar, esquinça, crits, sang, supliques... tot s'ajunta a la coberta enemiga, els esforços per no relliscar amb la sang dels enemics i dels companys de tripulació era considerable, com un animal desenfrenat boig de ràbia matava i cridava absent a la resta, incapaç de veure més enllà.
-Guillem, Guillem, el meu capità, em guanyat!!!
Davant seu un rostre amic, en Dídac amb una mascara de costres i sang, però amb un somriure que el feia semblar menys perillós que un cadell estava davant meu. Tot s'havia acabat, havíem guanyat.