Atrapada en un somni

Sobresaltada s’assegué al llit i es quedà mirant fixament el despertador. El dígits de color verd indicaven les tres i tres minuts. Una suor freda li embolcallava tot el cos. Era el tercer dia consecutiu que el mateix malson la despertava a aquella hora. Com si dia rere dia somniés un capítol nou d’una sèrie televisada a la mateixa franja horària.

L’habitació semblava un forn. Feia una calor sufocant idèntica que al bosc dels somnis. S’aixecà sense posar-se res al damunt i abans d’anar cap a la cuina va abaixar un parell de graus el termòstat de l’aire condicionat.

En prémer l’interruptor, es va sentir la dringadissa del llarg fluorescent pampalluguejar força estona mentre s’encenia. Potser començava a fallar el cebador. Va obrir la nevera per treure una ampolla d’aigua. L’interior era a les fosques. Va donar uns copets al vidre que protegia la bombeta i aquesta s’il·luminà amb un to groc esmorteït. Va pensar que les coses no s’espatllen mai soles.

Mentre destapava l’ampolla d’aigua, fixà la mirada a l’heura que penjava d’aquell horrible test negre de plàstic. Quan la va recollir pels voltants dels contenidors d’escombraries, havia decidit que li canviaria el test per un de ceràmica ben bonic, però ja havien passat tres dies i encara no ho havia fet. A veure si demà hi pensava. De moment la regaria una mica. S’hi apropà i li va deixar anar un rajolinet de l’ampolla que s’estava bevent.

Tornà a les fosques fins l’habitació i es deixà anar damunt del llit sense esma. Mitja hora guaitant fixament la sanefa pintada al sostre l’anà endormiscant poc a poc fins caure en un son profund.

Corria esperitada completament nua mentre cada cop s’espessia més la vegetació. D’entre mig dels arbres sortien branques farcides de fulles que l’envoltaven intentant aturar-la. Quan va notar que se li esfilagarsava quelcom turmell amunt, va deixar anar un crit esfereïdor. Obrí els ulls de cop i intentà incorporar-se. L’heura l’arrapava fort al llit.