Assaig d'epitafi solemne

Una abraçada ben forta i sincera del teu deixeble

amic Antoni, feia temps que no et venia a llegir amb la calma que requereix la bona poesia. Veig que darrerament has penjat força textos. Tinc feina per anar fent, menjar per assaborir sense presses i sobretot mastegar poc a poc, cal pair bé.
Avui m'he quedat amb el teu epitafi solemne. Com sempre, apareix el poeta que ets amb honestedat, et construeixes amb el teu vestit habitual de sonet, que pot anar variant de colors, però que, francament, t'està fet a mida. Però et diré una cosa, t'he anat a veure també en el teu recent naufragi, on he de tornar per reposar-hi més estona, i quan trenques aquesta estructura aquest mateix poeta sembla expandir-se per nous camins molt interessants.

salut

Molt bona la teua aproximació a la Literatura dels epitafis, amb l'eina del Sonet que tan bé domines.
Al món dels escriptors hi ha epitafis memorables, i també entre la resta d'artistes, com el que destacava l'amic Jaume de Grouxo Marx, conegut arreu del món. Jo et vull deixar aquest de l'escriptor de Sueca Joan Fuster, que pense deixa la seua impronta d'ironia, que tant el caracteritzava, (cite de memòria):

"Ací jau JF, un home que va deixar aquest món igual que va viure; sense ganes..."

Una forta abraçada!
FRANCESC

PS I quan el tingues enllestit ens el fas saber...

M'agrada molt aquest intent d'epitafi. Té molt ritme, quasi és musical, encara que una mica trist. I em sembla molt sincera la confessió sobre la recerca de la transcendència. En fi, felicitats. Entre tu i uns altres em fareu venir ganes un dia de posar-me a escriure de veritat.

Aquesta és la dèria dels qui escdrivim coses: aferrar-nos als mots, perquè estam convençuts que ens sobreviuran més enllà de l'arbre que un dia plantàrem, i més enllà dels nostres propis fills.
Groucho Marx, segons diuen, volent o no transcendir, es va decantar per aquest epitafi: "Disculpin que no m'aixequi", i bé es veu que aquelles paraules carregades de sarcasme ens ha arribat més robustes que la majoria d'elements de l'univers material de Groucho.
De moment, només n'has escrit traces, de la frase improbable, segons confeses en el sonet. Quan la tenguis enllestida, si l'arribes a trobar, estaria bé que ens la fessis saber (si vols).