Cercador
-ar (com estimar) sense parar
Un relat de: AzaleaMiro per la finestra
Recordant que no hi ets.
Ahir em vas dir
Que encara pensaves en mi.
Amb això en fas prou: pensar.
I jo, que no et puc mirar
Ni acariciar,
No et puc parar d'imaginar.
Et vaig avisar:
Les pors s'han d'encarar.
No ho vas intentar,
Però no em vas parar
[De desitjar.
No ho pots negar,
No ho pots evitar.
[no t'entenc
I encara em vols besar.
Ni tu et pots explicar.
No m'ajudes a acceptar,
Que amb tu ja no puc volar
Ni somiar.
Malgrat no ho pari d'anhelar.
És que no et puc oblidar!
Voldria saltar
Cridar i ballar.
Passejar, parlar,
Xiuxiuejar, espiar.
(que bonic és recordar)
Marxar, lluitar,
Observar i esperar.
Emparanoiar i zigzaguejar.
Plorar, agafar,
Abraçar, volar...
[Continuar.
Si em vols acompanyar.
Si em puguessis mirar
Et podries adonar
Que el que faig és recordar,
esperar,
I estimar...
Sense parar.
Comentaris
-
...[Ofensiu]sucdetaronja | 29-10-2006 | Valoració: 10
segeuix així
-
M,agradat el teu poema[Ofensiu]paparola | 30-01-2006 | Valoració: 8
La veritat es que aquest sentiments tambe els he tingut, i es curos moltes vegades no s,arriven a entendre.
-
M'ha agradat.[Ofensiu]Nostalgia | 29-01-2006 | Valoració: 9
M'agrada aquest poema, sempre és bo recordar, m'agrada com descrius tots els sentiments i desitjos. A més, pensa que, algun dia, tard o d'hora, podràs volar i somiar amb la persona desitjada. Et segueixo llegint.
Una abraçada.
Nostàlgia.
Valoració mitja: 9
l´Autor
21 Relats
94 Comentaris
32853 Lectures
Valoració de l'autor: 9.57
Biografia:
M' encanta la poesia relataire.Encantada, jo? Sí, m'encanto sovint :P
Si hagués de definir el que escric... suposo que us hauria de dir que m'agrada jugar amb les paraules, la sinceritat, l'espontanietat, i sobretot, que escric quan em surt i necessito fer-ho...
"Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.
Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.
Un sonet per a tu; només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.
Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res."
Miquel Martí i Pol
- - - -
"El cel és tot ple d'estrelles
i jo una més, no hi ha dret!
Me'n vaig del planeta Terra
sense nau, sense coet.
Tota jo tremolo i friso.
Hi ha escretlles al meu cervell:
si m'hi entra llum de lluna,
pessigolles al clatell.
M'acosto a un altre planeta.
¿Com serà, com no serà?
¿Tindrà mar, tindrà muntanyes,
tindrà rius i tindrà pla?
Com se'm menja aquest silenci
sonor i fosc de l'espai.
Per més que els crido i els crido,
els amics no em senten mai.
¿Qui trobaré a l'altra banda
que m'entengui el dolç parlar?
Si trobo algú que m'agradi,
tindrà boca, tindrà mà?
Mentre dura aquest viatge,
tinc un dubte que em consum:
passant d'una estrella a l'altra,
no hi deixaré un xic de llum?"
Narcís Comadira
-------------------------------------------
*[LLuita pels teus somnis...]
Últims relats de l'autor
- Llum d'estrella
- Parlem de veure'ns?
- Recuperant el somni
- A què juguem?
- No te n'adones
- Vigila on escrius
- [no] Hi ets
- Neix... i mor en l'oblit
- (re)Voltes, aquesta nit?
- Sense sentit
- Cadascú al seu llit, el mateix neguit
- Núvols d'amistat
- Llàgrimes invisibles
- La solució dels problemes (II part)
- La solució dels problemes (I part)