-ar (com estimar) sense parar

Un relat de: Azalea

Miro per la finestra
Recordant que no hi ets.
Ahir em vas dir
Que encara pensaves en mi.

Amb això en fas prou: pensar.
I jo, que no et puc mirar
Ni acariciar,
No et puc parar d'imaginar.

Et vaig avisar:
Les pors s'han d'encarar.
No ho vas intentar,
Però no em vas parar
[De desitjar.
No ho pots negar,
No ho pots evitar.
[no t'entenc

I encara em vols besar.
Ni tu et pots explicar.
No m'ajudes a acceptar,
Que amb tu ja no puc volar
Ni somiar.
Malgrat no ho pari d'anhelar.
És que no et puc oblidar!

Voldria saltar
Cridar i ballar.
Passejar, parlar,
Xiuxiuejar, espiar.
(que bonic és recordar)
Marxar, lluitar,
Observar i esperar.
Emparanoiar i zigzaguejar.
Plorar, agafar,
Abraçar, volar...
[Continuar.
Si em vols acompanyar.

Si em puguessis mirar
Et podries adonar
Que el que faig és recordar,
esperar,

I estimar...
Sense parar.

Comentaris

  • sucdetaronja | 29-10-2006 | Valoració: 10

    segeuix així

  • M,agradat el teu poema[Ofensiu]
    paparola | 30-01-2006 | Valoració: 8

    La veritat es que aquest sentiments tambe els he tingut, i es curos moltes vegades no s,arriven a entendre.

  • M'ha agradat.[Ofensiu]
    Nostalgia | 29-01-2006 | Valoració: 9

    M'agrada aquest poema, sempre és bo recordar, m'agrada com descrius tots els sentiments i desitjos. A més, pensa que, algun dia, tard o d'hora, podràs volar i somiar amb la persona desitjada. Et segueixo llegint.

    Una abraçada.
    Nostàlgia.

Valoració mitja: 9

l´Autor

Azalea

21 Relats

94 Comentaris

33256 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
M' encanta la poesia relataire.
Encantada, jo? Sí, m'encanto sovint :P

Si hagués de definir el que escric... suposo que us hauria de dir que m'agrada jugar amb les paraules, la sinceritat, l'espontanietat, i sobretot, que escric quan em surt i necessito fer-ho...


"Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu; només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res."

Miquel Martí i Pol

- - - -

"El cel és tot ple d'estrelles
i jo una més, no hi ha dret!
Me'n vaig del planeta Terra
sense nau, sense coet.

Tota jo tremolo i friso.
Hi ha escretlles al meu cervell:
si m'hi entra llum de lluna,
pessigolles al clatell.

M'acosto a un altre planeta.
¿Com serà, com no serà?
¿Tindrà mar, tindrà muntanyes,
tindrà rius i tindrà pla?

Com se'm menja aquest silenci
sonor i fosc de l'espai.
Per més que els crido i els crido,
els amics no em senten mai.

¿Qui trobaré a l'altra banda
que m'entengui el dolç parlar?
Si trobo algú que m'agradi,
tindrà boca, tindrà mà?

Mentre dura aquest viatge,
tinc un dubte que em consum:
passant d'una estrella a l'altra,
no hi deixaré un xic de llum?"

Narcís Comadira


-------------------------------------------


*[LLuita pels teus somnis...]