Cercador
Aquesta pluja...
Un relat de: AtzaVaRa- Compartir:
Oloro les espelmes desgastades,
la pols humida del temps,
que va passant,
i el foc que s'ha apagat.
Tu dorms.
I aquesta pluja que cau...
res sap sobre nosaltres,
tan sols que un dia ens va mullar.
I tremolo,
és gèlida aquesta casa,
ara que ja no podem córrer els dos,
ara que només em queda la teva mà,
ara que ja no saltem barrancs.
Però per sort, encara ets aquí.
Et miro a tu,
heroi dels herois,
que amb el cap
ple de flors i ocells,
somrius al destí.
I jo trista,
amb la mateixa cançó,
escolto la pluja;
ara tu, en aquest llit,
ja no camines,
ni recordes qui sóc.
Comentaris
-
només una pregunta... [Ofensiu]Capdelin | 14-04-2005
perquè ara no tinc més temps... és real el relat... o pura imaginació... (moguda pel teu àngel...? )
trobo un relat dur i a la vegada ric i poètic... jugant amb la pluja qdisimula i a la vegada augmenta el xoc de l´argument de fons...
fantàstic! -
de vegades, AtaVara,[Ofensiu]Lavínia | 10-04-2005
la vida ens duu això: una infelicitat, com això que tu dius que mentre escoltes la pluja aquest "Tu" és al llit sense la facultat de caminar i ni tant sols conèixer-te.
Tots, d'alguna manera o altra, passem per situacions com aquesta que tu passes o semblants. Què hi anem a fer!!
Ho has descrit molt bé tot i has fet un molt bon poema.
Enhorabona i petons!
-
hola atzavara!![Ofensiu]afrodita | 10-04-2005 | Valoració: 10
Aquest és el primer escrit que llegeixo teu, m ha agradat moltíssim! m agrada la manera que tens d'escriure i també m agrada molt la foto que tens posada, transmet molta felicitat.
Et seguire llegint :) molta sort, llum i amor
Afrodita -
molt dur i trist![Ofensiu]ROSASP | 10-04-2005 | Valoració: 10
Situacions molt difícils, on la vida a fet un gir per a tots dos. Pel que ja no té possibitats de sortir del llit, de comprendre, de comunicar-se i pel que s'està a la seva vora, veient les restes del naufragi, estimant i patint el dolor i la impotència de no poder-lo treure d'aquell món tancat i abstracte...
La imatge de la pluja com a símbol de tots els records anteriors, de la vida viscuda en comú...
M'ha impactat molt aquest poema, és dur i valent. Realment, fan falta moltes forces per viure el dia a dia en aquestes condicions.
Una abraçada!
l´Autor
96 Relats
393 Comentaris
134302 Lectures
Valoració de l'autor: 9.48
Biografia:
"No s'entenia la cançó de la nit,
de tan clares com eren les paraules."
Salvador Espriu
(Llibre de Sinera)
txe_underground@hotmail.com
www.fotolog.com/atzavara