Aquella nit

Un relat de: Tona

Nit freda i ardent,
apassionada i nerviosa,
com dos estranys esperant
veure florir una rosa.

Nit dolorosa i plaent,
fugaç i pausada...
com dos ocells que volant
gaudeixen d'una estona robada.

Nit fosca i lluminosa,
frenètica i tranquila
com dos desconeguts regalant-se
amor quan ningú els vigila.

I com dos glaçons en un punt
on el calor les desfà,
i es fonen formant-ne un..
Un de sol, fins l'endemà.

La teva mirada, una nota,
la teva veu, melodia,
una abraçada...quina cançó!
Ara la sento nit i dia.

Aquella nit sempre serà,
aquell moment inolvidable
que sempre romandrà
un sentiment inalterable
i sempre recordaré
que t'ho vaig donar tot
i que en aquell moment no m'importava
que al matí...s'acabés el món.

Comentaris

  • Quina nit![Ofensiu]
    George Brown | 19-01-2005

    Tots hem tingut una nit especial... o hauria de dir: la Nit especial (??). Una nit on el món s'atura, el temps espera i tot és res. Una nit o creus que la felicitat personal ha arribat al punt més alt, i el problema és que llavors només pot caure... una nit que desitjaries que durés tota la vida, però els desitjos s'esvaeixen... una nit somiada, però tard o d'hora hem de despertar. Malgrat tot, la millor nit de la nostre vida! que sempre la recordarem amb amor i tendresa.
    Un poema molt maco, m'ha agradat molt. No s'atacaven els adjectius per definir aquella nit, contraposant-los, donant a entendre d'importància dels sentiments.
    Felicitats!

    una abraçada,
    Jordi.

l´Autor

Foto de perfil de Tona

Tona

48 Relats

92 Comentaris

65075 Lectures

Valoració de l'autor: 9.28

Biografia:
Tan és com em dic en realitat: Tona ja m'agrada i molta gent em coneix amb aquest, diga-li nom, diga-li abreviatura, diga-li sobre nom.
Un 13 de Gener de fa 20 anys, vaig veure per primer cop la neu desde la finestra de l'hospital d'Igualada, en braços de la meva mare.

Ara visc submergida en aquesta societat com una adolescent més, sempre però, intentant portar la contrària i lluitar per allò que realment val la pena: una llengüa, una cultura... un país.

La meva addicció a escriure no sé pas d'on prové.
Desde els 6 anys que guanyava premis literaris a l'escola, fins ara, amb 18, que els meus relats estan penjats a la xarxa, les lletres m'han tornat boja.
Cada paraula és mol més que una taca sobre un full. No puc descriure-ho. Crec que tot el que una paraula, o una estrofa pot arribar a tansmetre, és la única cosa que no es pot explicar amb paraules.
Bé, ja començo a emparanoiar-me.

Tots els meus escrits estan inspirats en la realitat, tot i que no son tots autobiografics. L'amor, sobretot, ocupa un gran espai en la meva vida.
Van dedicats a persones diferents, a situacions diferents, a enamorats diferents....

Espero que us agradin!
un petó
Tonaaaa!


miyazawa_forever@hotmail.com