Apunts per a una història de nits de naps i cols

Ningú es posa d'acord respecte al naixement de la nit de naps, encara que sembla que podem afirmar que la nit de naps va néixer a les primeries del segle XX.

Tothom pot comprendre que la nit de naps és una festa de gresca i tothom pot comprendre a que es refereix el protagonisme d'aquest tubèrcul de dimensions prou esponeroses i amb una forma molt suggeridora (No calen gaires explicacions al respecte).

Per informacions verbals que he pogut anar obtenint, (No he obtingut gaire informació escrita, més enllà dels comentaris apareguts a partir dels anys setanta o vuitanta.). Reculat en el temps no he trobat cap comentari escrit que m'hagi pogut servir per poder fer una cerca del naixement de la nit de naps.

Repeteixo que, per aquestes informacions verbals, tot sembla indicar que la nit de naps va néixer als inicis del segle XX, quan una colla de galifardeus, (tots fills de casa de possibles) i que sembla que es feien nomenar "La colla del Llanto" varen tenir la original idea de sortir al carrer la nit de Reis, a cercar uns naps en els camps de fóra vila, i els anaven a col·locar als balcons de qui ells senyalaven com a "senyores de mala vida" fent escarni a l'ofici que ells, "generosament" els atorgaven.

Podeu comprendre que l'inici dels naps, no és pas el més brillant inici d'una brillant història.

Per sort, i amb posterioritat a aquest inici tant maldestre, però no és fins als anys cinquanta, seixantes, que aquesta tradició, de forma temorenca, es va integrant a l'imaginari arenyenc i es va modificant. Passa d'anar a col·locar el tubércul a les persones senyalades de mala vida, a anar-se a col·locar a la noia que feia més goig al napaire.

No obstant això, i fins ben entrats als setanta, encara és mantenia la tradició que, a més a més d'anar penjar naps a les noies que agradaven als napaires, també s'anava a penjar algun nap escadusser al balcó d'alguna senyora amb fama de "mala nota", ultra que també es penjava a algunes persones significades en algun àmbit, sovint atorgat a títol de "xafarder/a".

Ja molt apropat en els temps, al penjament de naps, s'hi ha afegit el penjament de cols i allò que era una festa que blasmava les presumptes senyores de "mala vida" ha passat a ser una festa amb una picaresca eròtica, on es van a penjar els naps o les cols a les persones de l'altre sexe que els son agradívoles als joves i això amanit amb una picaresca literatura erotico-festiva.

Podríem dir, fent un xic de facècia , que hem vist canviar l'expressió de les mares de les noies que rebien el present.

1.- En temps reculats, quan la mare sortia el dia de Reis al balcó i trobava l'esponerós nap, el desava i seguidament entrava a la cambra de la filla i feia els següent comentari: " Noia, com anat això de la penjada del nap, anem malament"

2.- Més ençà, quan la mare d'una noia casadora, al matí de Reis sortia al balcó i no troba cap presentalla, entrava corrents a la cambra de la filla i feia: " Noia com ha anat això, ! potser no ens casarem!!

(Es que els temps canvien massa depressa!!!)

Sembla ser que l'inici d'aquest penjament de naps podria tenir vàries explicacions:

a).- Les festes de Nadal són les festes que tenen el seguiment continu de les festes saturnals romanes i precisament la festa de la Epifania del Senyor era la darrera de les festes religioses, que coincidia amb la darrera de les festes saturnals romanes, en la que es produïen la disbauxa i el desori més important dintre de l'imperi romà. És possible que aquest sigui l'ancestral inici d'aquesta disbauxa i aquest desori de la nostrada festa dels Naps. Res però està confirmat.

b.- També és possible que, ja més ençà, podria tenir una certa reminiscència que algú ha vist com el naixement previ a la penjada de naps, els famosos esquellots.

Per a qui no ho sàpiga, els esquellots constituïen un sarau que organitzaven els joves de la vila quan un vidu pretenia prendre a una soltera o viuda com a esposa.

Quan es donava aquesta circumstància, en que un vidu s'anava a casar, bé amb una soltera o bé amb una altra viuda, els joves del lloc organitzaven els esquellots que consistien en una festa que durava bastants dies, en la que la gatzara pels carrers era important. I sovint, i d'aquí ve el nom, es protagonitzava a só d'esquellots del bestiar.

Els joves organitzaven una cercavila llavors nomenada "pasacalles" en la que , amb carro i cavall anaven passejant per la vila tot tocant aquests esquellots i fent gatzara, fins que arribaven a la casa del futur nuvi i aquell dia, sense que això servís de precedent, tenien dret d'entrada franca a la casa i tot fent-la seva, organitzaven els saraus que creien convenients fins a obtenir (com a premi) que el futur nuvi, els pagués la ronda, els pagués la beguda o els pagués la festa que ells pretenien organitzar.

Si el nuvi era d'armilla fluixa i no volia fer front a les despeses d'una festa d'aquestes característiques, el que succeïa era que els esquellots s'anaven allargassant en el temps i no només no s'acabaven el dia del casament de la parella, sinó que un cop casats i tornant del viatge de noces, es trobaven que encara eren vius els esquellots.

Quan el nuvi feia aquest gest i "afluixava la mosca" es deixava ja de fer els esquellots i la festa tocava al seu fi.

c) En Joan Amades aporta en el seu llibre "Històries i Llegendes de Barcelona" un fets que poden tenir certa concomitància amb la festa de naps

Explica l'Amades que, a Barcelona, els vailets del barri de la Ribera i del Barri del Raval o sigui els vailets que havien nascut en els barris més pobres, i sabent com sabien, que en aquella nit de reis no els tocarien gaires presentalles i potser per a desfogar aquest neguit i/o ràbia, es citaven a cop de corn a la Rambla barcelonina, i entaulaven una batalla a cops de roc, fent-se passar així la mala sang de saber que aquella nit de reis ells no tindrien cap present.

No sabem del cert el seu inici, però sigui com sigui aquesta festa és una festa nostra, i els joves de cada època l'han sabuda anar adequant als temps i donant-li una simbologia prou diferent de la que va començar.