APORUE

Tot resta del revés

quan la corrupció

ve de cara.



Com una premonició

les dotze estrelles són grogues,

color maleit pels segles...

el sofre del dimoni,

la pesta i l’epidèmia.

I el blau de baix

no és del cel,

és combustió de paraules

d’un gas podrit i corrupte

vomitat per la impudícia

d’inics parlaments.



Incompetents, impresentables,

pocavergonyes, psicòpates...

són el millor equip

a les ordres satàniques

del temple del diner.



Arruïnen, degeneren els pobles

amb fal·làcies esdevingudes

lleis i normatives al servei

de l’elit del mal.



L’obscuritat ha podrit

els pilars del cristianisme,

idiosincràsia i cultura deambulen,

deixats de la mà de Déu,

cap a l’abisme insondable

de degenerats propòsits.



Degollats, esquarterats,

senyant-se són assassinats

per la mitja lluna fanàtica

com màrtirs de la nostra identitat,

i aquesta, menyspreada, anihilada,

dona l’esquena...

passa de llarg

caminant cap al patíbul

de negligits esperits

aquesta societat

dirigida per la infàmia.



Aquí no es parla de pau

perquè la pau és la guerra,

l’armament seguretat,

el control és democràcia,

l’enviliment cultura

i les normatives llibertat,

són els nous principis

de la nova política

d’aquest nou ordre

forjat al foc de l’avern.



Tot resta del revés

quan la corrupció

ve de cara,

a Aporue l’han raptada,

no per amor,

aquesta vegada.

Delinqüents sense temor

ni de Déu ni de la Vida,

a les ordres d’En Banyeta

fan polítiques d’horror,

doncs ja resta saquejada,

d’esperit i ànima nueta,

aquesta Ítaca estimada...

ja el que ve és l'amargor.



Tot resta del revés

quan la corrupció

ve de cara...

a Aporue l’han raptada,

no per amor,

aquesta vegada.