Aparta el teu nas dels meus assumptes

Un relat de: Becari

Aparta el teu nas dels meus assumptes
treu el meu xec de la teva guardiola
estic molt sol quan em preguntes
perquè et regalo sabates sense sola.

Fica't per on vulguis els teus consells
encara no soc client dels teus camells
prefereixo que m'escupin els miralls
que deixar aquest poema per demà.

Amb el meu lumbago pago la tristesa
les teves xorrades de falsa Altesa
les teves sabates de verge llana
La mitja-sola de la solitud de les fulanes.

Comentaris

  • buahh[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 17-11-2005

    genial, Becari!!!

    que tas enfadat o algo!?!?!?!?!?
    no set veu el pel!!!
    muakssss
    cuidat!!
    salut i paraula, company!

  • els teus poemes...[Ofensiu]
    Capdelin | 16-11-2005 | Valoració: 10

    sonen tant bé!... tenen un aire colpidor, però que no mata ni agredeix visiblement (però fot canya)... tenen un aire de sinceritat alegre i a la vegada són com bufetades seques... vaja que saps mercar una ratlla i d'aquí no passa ni déu!
    parles tant clar que fins i tot la llum t'entén...
    tens una agudesa i enginy que et fa diferent, selecte!
    una abraçada!

  • RainBow_CoLouRs | 13-11-2005 | Valoració: 10

    Un cop més em deleito amb els teus escrits!
    :D
    Fantastic!
    Besades!

  • M'agrada..[Ofensiu]
    tramuntana | 13-11-2005

    molt la musicalitat d'aquest poema. I sobretot m'ha agradat molt aquesta frase que dius:
    -estic molt sol quan em preguntes
    perquè et regalo sabates sense sola.-
    L'he trobat extraordinària.

    P.D: Ara estic en època d'exàmens i no tinc gaire temps per llegir-vos però quan els acabi seguiré gaudint del que escriviu!!! Molts petons i que vagi tot molt bé!!

    laura^^

  • Quin ritme....[Ofensiu]
    angie | 13-11-2005

    M'agrada el diàleg amagat que descrius al poema. Una vers parlant de tu, un vers parlant d'ella... Geni que es desboca.
    La figura de les sabates, la seva sola, molt ben trobat.
    Una abraçada com sempre,
    Angels