angle de temps,

Des d'una altra paret, o atmosfera,
el sol llunyà retumba,
desplegat i visible.
Amb veu de cabellera,
allarga els dits i ens toca
amb l'escalfor justa per desfer
els plecs i amagatalls de la ceguesa,
perquè la llum com una mà
sempre prova a redimir-nos.
Nosaltres, els captius,
eixam de màscares, dolls buits
sense parpella, finalment brindem
darrere del filferro fonedís
que vam trenar amb penyores.
Amb aroma de frontera inservible,
d'aiguamoll miserable,
de carn marcida, eixim del cau,
el saludem, alcem la copa,
i li oferim vençuts
el temps que ens queda encara,
muts,
amb una culpa insuportable.