Cercador
Angel cara B
Un relat de: LordNess- Compartir:
Sent justos i sincers he d’admetre que no sóc el que regenta el campanar.
Quan la mare em feia anar buscar cafè vaig aprendre on eren les escletxes per sortir del cel sense que m’enxampessin, també aprofitava pet barrejar-me entre la gent, els seus cants i rialles m’omplien d’energia amb el temps altres membres del cel ,que la mare per lluir de fill els hi explicava el viatges, aquestos aprofitant la avinentesa em carregaven d’encàrrecs.
Passat el temps el Paredeu em va reclamar per la feina per la qual m’havien educat, inspirador, com sabia les dreceres del cel i de la terra la feina d,una setmana la vaig fer en un dia, en arribar a casa orgullós en Rafel un dels meus millors amics em va desafiar a que agafes una espurna del sol que era el que el Paredeu desitjava, en aquell moment nomes pensava en complaure el Paredeu, no ho recordo gaire be però una espurna s’em va colar gola avall tot just quan em pensava que en tenia una a la ma després em vaig desmaiar.
Al despertar estava tot socarrimat tant que el sanitari dubtava que tornes al meu color original ara era un àngel negre, el Paredeu em va cridar i com a castig per ser massa agosarat per empaitar una espurna del sol em va ordenar restar al seu costat però com que l’hi feia cosa veurem tant negre em va tancar dins un armari on jo podia escoltar i veure el que passava per un foradet en dos visites ja vaig veure el que passava, els emissaris mentien sobre la terra per complaure al Paredeu, unes de les visites va ser d’en Rafel que penedit dels seus actes es volia cambiar per mi reben una negativa.
Jo mentres tenia feina en un rau-rau a la panxa mes unes petites vascas i vaig expulsar una llumeta la qual amb una rapidesa increïble va desaparèixer per al foradet, ensopit pels dies de sentir mentides que m’esperava l’entrada de sobte de la llumeta em va fer sentir un esglai al cor, la llumeta es movia d’una banda a l’altre cada cop més de pressa fins que sortia i entrava a l ,armari– ara t’entenc jo no puc sortir soc massa gran per passar pel forat– en un gest sobtat la llumeta es va precipitar cap a mi intruduinse al mig del meu front, va passar el temps que el Paredeu va creure necessari per al meu castig i em va retornar el meu càrrec d’inspirador, tot seguit vaig anar a veure en Rafel que era tant el seu penediment que no ho va dubtar quan l’hi vaig proposar que es canvies per mi, en Rafel em va substituir al baixar a la terra amb les meves robes, el sarró i la llista el seu esperit d’arcàngel el va fer despirtarse i tocar el campanar, ara és feliç custodiant el poble (Guadia fidelis) i jo vaig escapar seguin la veu de la llumeta que tenia dins del cap fins que vàrem arribar a una gran esplanada allí l’espurna va sortir de mi, la intensitat de la seva llum augmentava igual que la seva puresa en un sospir la llumeta amb va començar a donar voltes, m’envoltava una llum intensa i neta, un flash i tot va a tornar a la normalitat be tot no, ja no tenia les ales, les cames eren de cabra i dues banyes al cap– Que m’has fet llumeta malvada–la llumeta va tintinejar–com que em dic Pan i des de quan fas soroll?–la llumeta va començar a allunyar-se de mi, jo la segueixo, li demano explicacions, em diu que així és la vida, ella comença a córrer, corro darrere seu ella campaneja, jo no em puc estar de cridar-Campaneta esperaaaaaaaaa….
A tots els Nens i Nenes en tota l’extenció
LordNess*
Quan la mare em feia anar buscar cafè vaig aprendre on eren les escletxes per sortir del cel sense que m’enxampessin, també aprofitava pet barrejar-me entre la gent, els seus cants i rialles m’omplien d’energia amb el temps altres membres del cel ,que la mare per lluir de fill els hi explicava el viatges, aquestos aprofitant la avinentesa em carregaven d’encàrrecs.
Passat el temps el Paredeu em va reclamar per la feina per la qual m’havien educat, inspirador, com sabia les dreceres del cel i de la terra la feina d,una setmana la vaig fer en un dia, en arribar a casa orgullós en Rafel un dels meus millors amics em va desafiar a que agafes una espurna del sol que era el que el Paredeu desitjava, en aquell moment nomes pensava en complaure el Paredeu, no ho recordo gaire be però una espurna s’em va colar gola avall tot just quan em pensava que en tenia una a la ma després em vaig desmaiar.
Al despertar estava tot socarrimat tant que el sanitari dubtava que tornes al meu color original ara era un àngel negre, el Paredeu em va cridar i com a castig per ser massa agosarat per empaitar una espurna del sol em va ordenar restar al seu costat però com que l’hi feia cosa veurem tant negre em va tancar dins un armari on jo podia escoltar i veure el que passava per un foradet en dos visites ja vaig veure el que passava, els emissaris mentien sobre la terra per complaure al Paredeu, unes de les visites va ser d’en Rafel que penedit dels seus actes es volia cambiar per mi reben una negativa.
Jo mentres tenia feina en un rau-rau a la panxa mes unes petites vascas i vaig expulsar una llumeta la qual amb una rapidesa increïble va desaparèixer per al foradet, ensopit pels dies de sentir mentides que m’esperava l’entrada de sobte de la llumeta em va fer sentir un esglai al cor, la llumeta es movia d’una banda a l’altre cada cop més de pressa fins que sortia i entrava a l ,armari– ara t’entenc jo no puc sortir soc massa gran per passar pel forat– en un gest sobtat la llumeta es va precipitar cap a mi intruduinse al mig del meu front, va passar el temps que el Paredeu va creure necessari per al meu castig i em va retornar el meu càrrec d’inspirador, tot seguit vaig anar a veure en Rafel que era tant el seu penediment que no ho va dubtar quan l’hi vaig proposar que es canvies per mi, en Rafel em va substituir al baixar a la terra amb les meves robes, el sarró i la llista el seu esperit d’arcàngel el va fer despirtarse i tocar el campanar, ara és feliç custodiant el poble (Guadia fidelis) i jo vaig escapar seguin la veu de la llumeta que tenia dins del cap fins que vàrem arribar a una gran esplanada allí l’espurna va sortir de mi, la intensitat de la seva llum augmentava igual que la seva puresa en un sospir la llumeta amb va començar a donar voltes, m’envoltava una llum intensa i neta, un flash i tot va a tornar a la normalitat be tot no, ja no tenia les ales, les cames eren de cabra i dues banyes al cap– Que m’has fet llumeta malvada–la llumeta va tintinejar–com que em dic Pan i des de quan fas soroll?–la llumeta va començar a allunyar-se de mi, jo la segueixo, li demano explicacions, em diu que així és la vida, ella comença a córrer, corro darrere seu ella campaneja, jo no em puc estar de cridar-Campaneta esperaaaaaaaaa….
A tots els Nens i Nenes en tota l’extenció
LordNess*
