Cercador
Amor o neurones amb ales
Un relat de: RATUIX- Compartir:
"Amor i química neuronal"
Les Papallones de l'ànima,
irisades i intangibles amb el
seu polsim de plata...
que moren sobre els meus peus,
que cauen, cadàvers lleus,
sobre la sorra i la sal.
Com petons de tots colors,
Neurones Piramidals
que ens varen unir ahir.
Cadàvers acolorits damunt
del meu son, fugint.
Com si bressolés un mort,
Com si pintés un taüt,
Gesticulo inútilment.
Però res no espanta el dolor, (lacerant la meva pell)
Ni pot fer fugir la mort (que em llepa les passes lentes)
del que va ser aquella vida, (anys de llàgrimes i vidres)
Aquells esclats de rialla, (sense química espolsada)
De mirades apuntades sobre nosaltres, (Nosaltres!)
damunt l'ànima de l'altre.
I es redueix, finalment
l'amor etern, a un immens
espai de mort,
d'etèries sons
de repugnants sins de dol
o
de salvatges malsons.
Comentaris
-
La física no té la resposta [Ofensiu]joanalvol | 08-05-2008 | Valoració: 10
L'amor flueix de més enllà la matèria. Per percebre'l de debò cal obrir els ulls interns cap una més elevada dimensió. Només així, hom pot rebre certa explicació.
El poema ple de força, felicitats
Joanalvol
-
...[Ofensiu]indefinida | 19-12-2007 | Valoració: 10
Tètric...i bo, molt bo!
Petons. -
Angoixant[Ofensiu]Blumun | 19-12-2007 | Valoració: 8
Has aconseguit un clima estrany, colpidor i angoixant. A cert neuròleg li hagués agradat, segur...
Petons. -
Espai d'amor (per favor)[Ofensiu]franz appa | 26-10-2007
Malalt i cruel, diu l'allan lee, sempre tan certera. Després de l'anàlisi d'unaquimera, poca cosa a afegir. Només que m'agraden molt la penúltima estrofa (aquest diàleg amb la segonaveu que amplia el discurs greu de la primera veu), i l'última, certament bastant dura:
"espai de mort,
d'etèries sons
de repugnants sins de dol
o
de salvatges malsons."
Un espai per l'amor que ha de venir, que vindrà...si's plau!
salutacions,
franz
-
Passadís poètic[Ofensiu]Unaquimera | 26-10-2007
Està clar i és acceptat que el contacte o la proximitat provoca uns elements excitant que faciliten la sinapsis... També és tradicional comparar el sentiment amorós amb un vol de papallones a l'estomac o a la gola.
El teu poema recull aquestes dues aportacions i, a partir d'elles però amb la teva voluntat constant, personalitzes el missatge creant un passadís poètic pel qual transcorre la vida bategant alada!
Em permeto l'atreviment d'oferir-te un poema meu on també pots trobar malsons bressolant la mort: Jau!.
;'agrada coincidir amb algú, encara que no conegui la persona, perquè em permet sentir-la més propera...
T'envio una abraçada forta i dolça,
Unaquimera
-
Molt oníric[Ofensiu]Blumun | 22-10-2007 | Valoració: 10
M'han agradat molt les imatges que es desprenien.
És com un somni d'aquells estranys que et lleves estranyíssima amb el teu cos. -
haig de reconèixer[Ofensiu]ANEROL | 09-10-2007 | Valoració: 10
que em costa entendre'l, però m'agrada molt la composició del poema, el seu ritme
-
Aiguabarreig [Ofensiu]bufanúvols | 08-10-2007 | Valoració: 10
Un aplec de sentiments amb un orígen comú. No hi ha res a fer!
Valoració mitja: 9.75
