amor inadvertit, transparent

Un relat de: helena

Dins la inèrcia que s´emporta la meva vida,
en un racó inadvertit del meu devenir,
et trobo impassible, contemplant la meva destrucció,
et trobo fred i llunyà,
jo, que sempre t´he estimat,
com a la pluja,
com al vent de Març,
com a la més negra de les foscors,
com al més gran dels silencis.

Res apagarà el meu pensament abstracte,
només la mort inconnexa,
em revelarà invisible,
i t´alliberarà del meu setge.


helena.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer