Amor de llums i ombres

Et veig als ulls de qualsevol princesa
Que desconeguda passa pel carrer,
Color de sol la pell , creixent de lluna,
I el cor dins el cor meu i d´amor ple.
Recordo els fins mugrons fets de grans de magrana,
I el cos nu que ara enyoro i altre temps va ésser meu.
Faràs el meu camí quan jo no tel demani.
Faré jo el camí teu quan vegi que no hi ets.
Et veig en els meus ulls , al fons de miralls febles
I sé que ara ets amb mi, com gota d´aigua al cel.
Recordo aquells petons sobre llits de flors teves,
I el teu cor bategant sota el meu cor tot sol.
I quan, si així ha de ser, no siguis ja més meva,
Et seguiré enyorant com l´ombra enyora al sol.
Serem com dues ombres que fan camins contraris.
Serem com dues llums enceses a un sol ble.
Seràs ocult violí que mai calla ni es mostra,
Seràs tecla d´amor com flauta dolça ets
Que cantes ara en mi aquesta suau tonada
Que jo cantaré al món, que és ombra i llum també.
Companya del meu cor, de cançons i mels agres,
Ja mai es morirà la llum del bes primer.