Amor de la meva vida

Amor de la meva vida, perquè t'allunyes?
perquè hem deixes, sense cap explicació?
Quan vas arribar a la meva vida vas tancar més d'una ferida
i ara que t'allunyes, m'obres la ferida.
Perquè marxes, amor meu? si jo et vaig donar el meu cor...
Voldria tornar-te a veure i dir-te tantes coses:
que no suporto mes aquesta terrible soledat
i els meus ulls s'han cansat de plorar
que la llum de la meva ànima es va extingint
i sento que el teu record em posa trist
al saber que te perdut, al saber que no et tinc,
que sense el teu amor viure no puc.
El meu pensament sempre esta al teu costat
encara que tu ni t'enrecordis de mi
i la meva ànima et demana que tornis, que et quedis,
que omplis de llum la meva vida tal i com abans ho feies,
quan jo era feliç, si, molt feliç
perquè tu vas arribar a mi.
Sius plau, torna a la meva vida
que amb la teva partida t'has endut el meu cor
i ara hem moro de tristesa,
recordant aquell últim adéu.
T'estimo i el meu amor per tu mai acabarà,
així com el mar, mai s'assecarà,
així com el sol que sempre brillarà.