Estimades estranyes/amigues.. amigues? jajajaj

La gent hem pregunta,
com soc capaç d'odiar d'aquesta manera..
I realment no se ni per on començar..
Hi han tants motius..
Tantes coses que han passat..
Tants moments que sempre recordarè..
Per desgracia mès que res.

I si, parlem amb el silenci..
Amb les mirades de odi..
Amb la absencia de l'amistat..
Qui s'ho havera imaginat,
que de ser tan amigues,
arrivariem a aquest punt..

Però recorde tot allò que hem fereu passar,
i ara tot el que dieu de mi..
I que inocents que pareixeu a simple vista
pro qualsevol persona que vos conega una mica
també coneix la vostra part cruel..
Que es la major part de vosaltres..

Quant que heu canviat..
Com vos heu tirat a pedre..

I en la vostra ignorancia..
Creieu que no m'hen adone,
de tot el que dieu a les meves espatlles..
Però vos dic una cosa..
Em te igual el que penseu de mi..

Que jo també penso de vosaltres,
I faran mal les paraules
però les vostres no produeixen cap efecte en mi..
Cap mal..
Sols el record..
Un record que vull esborrar..

I vosltres dieu que encara sou amigues meves..
Amigues son el que tinc ara..
I no vosaltres..
Qui et critica.. Qui intenta que no tingues llibertat..
Qui sempre s'enfada amb tu..
Qui et menteix..
Això no son amigues.. ni son res.