Amiga

Un relat de: kaiss

A tu, que m'has obert els ulls, quan els entretancava jo sol,
A tu, que amb unes poques paraules m'has fet créixer com a persona,
I madurar,
Volia les cordes més fines del món, i amb unes qualsevols la meva guitarra sona més coherent.

A tu, que m'has fet recuperar el gust d'escriure,
El gust per viure,
Escrivint, tot el que sento, amiga.

A tu, que m'has fet recuperar el gust per somiar,
I escriure el que somio.
A tu que m'encises amb les teves melodies,
I m'inspires per escriure.

Perquè a vegades menys és més.

Comentaris

  • Deliciós[Ofensiu]
    MoLi | 10-02-2006

    deliciós el poema, la situació, l'elogi.

    Està molt bé que agraeixis a aquesta persona el que ha fet per tu, però ella és afortunada de que ho hagis reconegut.

    Una guitarra, mmm... Una descripció molt bonica, a tots ens passa, que algun dia, algú ens obra els ulls i podem veure allò tant alegre, clar, feliç i evident que ens envolta. FIns i tot, podem arribar a veure que bonica que és la persona que ens els ha fet obrir, i aquí comença tot!