CONFIO

Sorcant les aigües amb el meu petit vaixell
Com una espasa,
Em dirigeixo a tu.
El pobre vaixell té la fusta corcada i feta malbé.
Però confio en ell, en què em porti a tu.

Es fa de nit, i la lluna ens saluda.
Jo sobre el meu pobre vaixell, la lluna i jo a soles.
Parlem de coses prohibides, i ella em somriu.
Confio en ella.

El vaixell fa molt soroll, s'està trencant,
Confio en què em porti a tu.
No aguanta més i m'abandona emmig del mar,
Jo sol, ni la lluna, ni el vaixell.
Tampoc hi ets tu.

No puc confiar en ningú:
El vaixell es trenca,
La lluna m'abandona,
Tu ets massa lluny.

Els meus braços no donen per més,
La immensitat se'm emporta.
Torno a confiar:
Les aigües em portaran a tu.

No sé si estic prop teu,
Tot això és molt fosc.
Estic molt cansat. Confio en mi mateix.
Confio en arribar a tu.