A PROPÒSIT DE L'ART I ELS ARTISTES

No sé dibuixar res interessant. No sé cantar bé ni tocar decentment cap mena d'instrument musical. No sé esculpir ni modelar cap figura digna. L'únic que diuen que em surt acceptablement bé és escriure. I és una manera de fer art com qualsevol altra.

L'art és bellesa pura. Es considera un artista a algú que expressa bellesa en qualsevol de les seves formes. Els artistes són uns privilegiats dins la societat, ja què el seu acostament a la bellesa pura és superior a la de qualsevol altre ésser.

Em considero un artista. No només pel fet de saber escriure quatre coses amb raó o sense, sinó que també em puc considerar artista per tenir el do d'apreciar una peça d'art en qualsevol de les seves vessants, o, que és el mateix, apreciar l'acostament més o menys pronunciat al súmmum del que podem considerar bell.

Amb això estic dient, també, que es pot considerar com a artista a qualsevol persona que no hagi dedicat ni un sol minut del seu temps a "fer" art en qualsevol de les seves formes reconegudes. I us preguntareu: "I quina relació té amb l'art, llavors, aquella persona?". Doncs és ben simple. El do de l'art no té mesura. O es té o no es té. Pot ser que algú sigui capaç d'expressar de moltes maneres diferents l'art que té dins, i amb peces de molta qualitat artística; o que algú sigui capaç de pensar "aquesta cançó és bona", sense haver-li d'agradar necessàriament en qüestions d'estil.
He dit una cançó com podria haver dit una rima, un quadre o una bola de plastilina acuradament arrodonida.

A vegades és molt difícil reconèixer a un artista, inclús tot i coneixent-lo relativament bé, però, la majoria de vegades, als pocs minuts de conversa amb una persona, amb una mica de sort pots apreciar en ell/a un acostament a la bellesa pura al què anomenem art.





Dedicat a tots els artistes que tinc al voltant, a qui tant admiro.