Poesia del sol naixent

Un relat de: kaiss

Sovint parlo amb la Mitjanit,
I m'explica,
que quan la Lluna beu del seu pit,
s'acosta una mica.

Els estels brillen molt ara,
Aviat ja s'apagaran,
Quan el cal es veu més gran,
I la nit es fa més clara.

El primer que il·lumina el meu rostre pàl·lid,
És un petó tendre de calor,
Que dóna el sol a les muntanyes,
I, pintant-hi una mica de color,
Li dóna un aire càlid.

M'invaeix el calfred d'un nou dia,
Jo ja sé el que vol dir:
Comenta, un cop més, un cicle de vida,
Als primers moments del matí.

El sol va aixecant-se, imponent,
La Lluna fa estona que ha marxat, per respecte,
Amb la poesia que diré del sol naixent,
Comença un nou dia, potser quasi perfecte.


Comentaris

  • fantàstica composició poètica...[Ofensiu]
    Becari | 10-10-2005 | Valoració: 10

    super xulo. Gràcies per aquesta poesia tan fantàstica.
    records

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: