Cercador
Poesia del sol naixent
Un relat de: kaissSovint parlo amb la Mitjanit,
I m'explica,
que quan la Lluna beu del seu pit,
s'acosta una mica.
Els estels brillen molt ara,
Aviat ja s'apagaran,
Quan el cal es veu més gran,
I la nit es fa més clara.
El primer que il·lumina el meu rostre pàl·lid,
És un petó tendre de calor,
Que dóna el sol a les muntanyes,
I, pintant-hi una mica de color,
Li dóna un aire càlid.
M'invaeix el calfred d'un nou dia,
Jo ja sé el que vol dir:
Comenta, un cop més, un cicle de vida,
Als primers moments del matí.
El sol va aixecant-se, imponent,
La Lluna fa estona que ha marxat, per respecte,
Amb la poesia que diré del sol naixent,
Comença un nou dia, potser quasi perfecte.