Amic - Conegut

Un relat de: sensecor

Molts cops m'he preguntat què és el que fa diferent un conegut d'un amic.
En quin moment aquest desconegut passa a formar part de la teva vida i es fa imprescindible, es transforma en algú important, en alguna cosa més que el que passa per el teu costat...
Quina es la línia que els separa?
Quina frase màgica el converteix en algú en qui comptes?
Suposo que no ens donem compte de com és una persona poc a poc i es va convertint en algú més que el veí amb el que parles del temps o el company de classe amb el que comentes el cap de setmana...però què passa quan veus que alguna cosa entre vosaltres canvia?
Quan un amic deixa de transformar-se en això i passa a ser un més entre la multitud?
En quin moment el silenci es va apoderar de les nostres converses?
Quan vam deixar de mirar-nos als ulls al parlar-nos?
Per què els riures es van convertir en cares series i en llàgrimes que queien del nostres ulls per poc desprès acabar al terra?
És que el meu telèfon ja no admet els teus missatges ni les trucades?
Em sento incòmode per les paraules sense sentit, per les mirades sense lluentor, per els riures obligats...
Avui ja no em sento tan còmode al teu costat...
on ha anat tot el que hem perdut?

Comentaris

  • Porten[Ofensiu]
    sensecor | 05-07-2007 | Valoració: 10

    dies sense penjar cap nou...

  • ens anclem en el pasat [Ofensiu]
    Avet_blau | 03-07-2007 | Valoració: 9

    Ens anclem en el pasat , dels records
    i no volem evolucionar, ens costa molt.

    Vivim en un mon que canvia al seu ritme
    pero els humans no parem d'accelerar.

    I les emocions? :
    s' escapen enmig de la nostra trepidant fugida endavant, que fa perdre aquests segons de convivència, de coneixement dels altres i d' un mateix;
    mai tenim temps i ens aferrem al que coneixem.
    els sentiments , els ulls , les mirades, tenen que evolucionar , inclos millorar amb el bagatge de la vida i no es aixi.
    canviar es dificil ,
    pero no canviar es mortal, avui.
    Avet_blau

  • Encisador...[Ofensiu]
    jOaneTa | 03-07-2007 | Valoració: 10

    Nosé si és perquè aquest tema m'ha vengut a visitar darrerament o per les preguntes retòriques que m'han fet quedar-me en blanc uns segons però crec que aquest és un dels teus millors relats.
    Senzill i sutil, proper a tota persona que hagi gaudit d'una amistat passatgera...
    M'agrada molt.

    En quin moment el silenci es va apoderar de les nostres converses?

    Tan debò algú poguès respondre aquestes preguntes.
    Petons.

    jOaneTa

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de sensecor

sensecor

150 Relats

160 Comentaris

185415 Lectures

Valoració de l'autor: 9.51

Biografia:
Vaig néixer el 15 de novembre de 1989 a Granollers (aprop de Barcelona). Als dos anys vaig anar-me'n a viure a un poblet perdut per Tarragona i vaig passar allà tota la meva infància. Als 12 o 13 anys vaig tornar cap a el poble del qual vaig pirar quan tenia dos anys i mira aquí estic.

Passo tots el caps de setmana a Barcelona. Que si de festa per aquí, que si fer una volta, que si anar de compres...en fi m'encanta la ciutat de Bcn.

Tinc una personalitat que hem caracteritza molt ja que no em tallo gens a l'hora de dir les coses i no em tallo amb la gent que no conec. Hem considero molt alegre i diuen que sóc molt simpàtic.