Amb tu...

ets una especialista ens desxifrar poemes curts
i en copses el significat
també el sentit, la sensació
saps llegir el que no està escrit

Preciosa, realment poètica i concisa, la manera en què has relatat aquest procés d'amistat, de relació...
L'inici ple de llum que dóna pas, a través d'un canvi (allò que inevitablement es dóna en tots nosaltres) a la incomprensió posterior, el desencís, la decepció que ens arriba quan potser el què descobrim no és el que esperavem....

I un final fabulós! M'ha encantat el teu final: què és, amic meu, això que em vols dir?.... aquesta pregunta, aquesta pregunta m'ha fet venir un estremiment...
(és al final de tot què ens preguntem que volia l'altre?).
Penso que amb ella has captat moltes coses... Al final de tot, quan la relació potser ha acabat o s'ha modificat li preguntem a l'amic (o al que ara s'ha convertit amb un amic i ha deixat de ser potser alguna altra cosa) què era el que ens volia dir... després de que nosaltres hagim viscut el procés ple d'expectatives i s'hagi trencat.. després ens preguntem què ens volia dir l'altre... Esfereïdor...

Perfecte Brideshead, simplement perfecte!

Una abraçada (perdona per la longitud del comentari...)

A mi m'agraden el poemes curts, crec que a vegades no fa falta allargar-se molt per dir el que sentim o el que volem dir, un missatge directe i concís crec que és més efectiu. Potser també perquè no m'agrada escriure per escriure, per tant sempre escric el que necessito dir sense embolicar-ho amb ornaments, que d'acord, molts cops fan que el poema agafi una altra dimensió, bellesa en estat pur... però com jo no en sé d'això, millor curtets i clars...

Quan coneixem algú, ens formem una imatge d'aquesta persona, a vegades influenciada per les seves paraules, pels seus gestos, per la forma de comportar-se... però molts cops influenciada per la nostre ment, per com ens agradaria que fos, pel que desitgem trobar... i això pot ser un perill, perquè ningú és com ens agradaria que fos, per sort cadascú és com és... això ens pot provocar ‘desencís' i ‘incomprensió', però això és producte dels nostres desitjos, els nostres somnis... ‘Què és això que em vols dir?'... potser no té res a dir-nos, únicament desitgem que ens digui allò que ens agradaria escoltar.

M'ha agradat aquest canvi d'estil que has fet (respecte al que jo t'havia llegit), un poema curt, amb un missatge clar, directe... ara no em mal interpretis, els teus poemes llargs també m'agraden molt!! jeje (ja ho saps)... però crec que és diferencia força dels altres poemes que has escrit, ja que aquest és molt més críptic, ja que tot i ser directe, és pot interpretar de diverses maneres...

una abraçada,
Jordi.

M'ha agradat aquest poema tan curtet (potser comparteixo aficions amb el teu amic) on descrius tan bé sensacions que tots hem viscut. Quants cops la primera il·lusió es torna més tard en desencís! però passat un temps te n'adones que no t'has de quedar amb el record de l'etapa trista sino amb el que et va aportar tota aquella experiència.

Per cert, et volia agraïr de tot cor el teu comentari a "Vosaltres", m'ha emocionat! això sí, també he de dir-te que en llegir-lo m'he sentit malament perque m'he adonat que la sensació de deixar-me gent que era important en la meva història a RC començava a prendre forma... em sap molt greu, de debò!
Saps que t'admiro molt i que les teves paraules sempre han estat un gran suport per mi.

Una abraçada i molta màgia de la teva lluneta plena!

però m'has captivat amb aquest poema, que no coneixia. Senzill, sí, senzill. Però clar. Diàfan!
No se per que diuen que és críptic.... No ho és gens...

Va, intentaré ser crític.
Primer: Pel meu gust, una miqueta d'abús dels tòpics.... Enlloc de
el descobriment,
l'encanteri,
una nova llum...
podries haver dit altres paraules...quines? No ho se.... Però una nova llum.......massa tòpic.

Segón: Podriés haver explicat una mica més. Que vols dir? A qui li vols dir? Potser a qui li dius t'entent (l'ha llegit, ell/a?)... Però i nosaltres?

Em rendeixo. El teu poema és bell. No el puc criticar!

BOIG

quan algú escriu un poema curt?

Què és la poesia comprensió o incomprensió?
Què vols un significat denotatiu, és a dir que no hi hagi ambigüitats o bé un significat polisèmic: el poema per la seva expressió críptica pot referir-se a un munt de significacions?

a) si és el primer el teu amic escriu un poema que t'encanta perquè és una nova llum = et fa saber coses d'ell que desconeixies i això t'agrada.
b) si és el segon, doncs, és el desencís, la incomprensió = et desencisa perquè no t'agrada i no t'agrada perquè no entens el que et diu i això et fa descobrir una persona que no és aquella que tu creies que era?

Crec que aquest amic té diferents facetes, com tots nosaltres i els seus poemes no fan altra cosa que demostrar-ho: en algunes coses és una persona transparent, unívoca i en altres, doncs, és més tancada, el seu jo interior és més complex.

personalment, en un poema, no sols miro d'entendre'l, sinó que miro les imatges, el ritme... i la creativitat.

Per exemple, en el teu poema la senzillesa, l'elegància en què t'expresses és la teva millor factura.

Molts petons, Brideshead i gràcies pels teus comentaris.

la idealització, la desmitificació... el somiar aconseguir, ja ho tinc i no ho valoro... la quotidianitat fa perdre intensitat?
poema clar en aparença, visualment... en ell s'amaga una de les incògnites de l'amor més universal... larva il·lusionada, oruga seductora, papallona immadura...?

una abraçada!

amistad/amor...

on comença un i acaba l'altre... afloren els dubtes als nostres cors i ens sentim amb un dubte que sorgeix quan estic amb tu...
l'entenc molt aquest poema

una abraçada

Equinozio

Aquest poema té una musicalitat molt especial, arriba àgil i lleuger, breu però intens.
És realment molt enigmàtic i deixes una pregunta volant al vent.
Ens preguntem que ens volen dir en realitat moltes vegades. Com a persones que som, tenim molts matisos per descobrir i per interpretar.
És bonic perdre'ns en l'encís especial de cadascú, en cada rialla i cada pensament que ens obre un nou camí per comprendre i enriquir-nos. També evidentment, va unit al desengany de no sentir-nos identificats amb les seves idees, de no poder compartir punts de vista semblants.
Llums i ombres en cada amic, en cada persona estimada que no acabem de descobrir mai del tot. Tots som diferents i únics, aixó comporta una acceptació de totes les parts i un mutu respecte.
La pregunta fonamental és saber que volem dir en realitat, que hi hagi connexió i transparència dins de la relació, comunicació i bona voluntat per poder escoltar més enllà de les paraules.

Moltes gràcies de tot cor per tots els ànims que em dones i per saber-te sempre tan propera.

Molts petons!

És realment preciós, la brevetat d'aquest poema augmenta el seu significat i emotivitat. M'ha agradat molt! Aquesta darrera pregunta et deixa un poc desconcertat, cadascú es pot fer les seves interpretecions... M'agrada aquesta manera d'acabar el poema.

Papallona

Que enigmàtic! Molt ben escrit! La veritat es que l'he llegit vàries vegades i no acabo d'intuir el gir de la situació que fas de la primera estrofa a la segona, o potser és un gir obert a qualsevol interpretació, a que els lectors prenguem un paper actiu en aquest poema breu i preciós!!
Si, tot descobriment comporta un canvi, una cosa nova en la nostra realitat a la que ens tenim que adaptar, ens es desconegut i per això ens encanta, i significa la nova llum que dius. Però el pas del descobriment i l'encanteri al desencís i la incomprensió m'intriga, em deixa pensatiu...
Felicitats pel poema! M'ha agradat molt llegir-ho i rellegir-ho!
Una abraçada!
GuSPIRA

Primer, de tot: a mi també m'encanten els poemes curts, doncs crec que de vegades, és absurd gastar més paraules quan amb unes poques pots dir tot el que volies dir...

Segon, m'ha agradat molt aquest teu poema curt, doncs té incrustat un enigma molt interessant. Aquest, "què em vols dir", l'interpreto com un "què busques", i fins i tot un "com ets, de veritat?", quelcom que tots volem saber dels nostres amics/gues; encara que de vegades, pot ser més divertit anar descobrint-ho...

Tercer, moltes gràcies pels teus comentaris, m'afalagues tant...

Quart, una abraçada i un petó!

Vet aquí una de les gràcies d'aquest breu poema, el seu sentit críptic. Llibre -com sempre- ja ho ha apuntat prou bé.

La veritat és que podria resultar del tot fàcil d'entendre si no fos per la paraula més important: "incomprensió". Perquè si bé és cert que la coneixença d'una altre persona sempre resulta una "descoberta" i una "nova llum", també és ben possible que les accions d'aquesta persona puguin causar en l'altre quelcom de sorpresa, misteri i finalment decepció.

A vegades un creu emmirallar en l'ésser admirat allò que li agradaria que fós, però com que això no és possible del tot, porta al primer subjecte irremeiablement a la incomprensió, a no saber interpretar l'actitud de l'altre. D'aquí que es pregunti: què és allò que em vols dir? No hi ha res més incert que la construcció d'un edifici sobre uns fonaments del tot boirosos i imprecisos. Per això, cal primer de tot saber les intencions, els postulats de l'altre.

Brideshead! Endavant!! M'encanten les teves anàl·lisis dels meus textos i sobretot els teus poemes! Ens hem de conèixer en la pròxima trobada de relataires, eh? Un petó ben gros!!

Bona nit de Sant Joan (i al tanto amb els "petardos"!)

Bufa!

Tot passejant per Relats, he trobat, per casualitat (he, he...) aquest poema teu. El darrer que acabes de penjar. Perquè tu penges, jo penjo... i ells publiquen!

I és una primícia poètica: la teva darrera creació!

He, he... Bromes a banda... potser que te'l comenti una mica, no, ja que estic aquí?

Un poema curt, breu, de versos esquemàtics però amb molt de significat, prova evident que els versos breus no són sinònim de vaguetats o manca de profunditat.

La primera estrofa evoca la troballa d'una persona especial (Amb tu... / el descobriment). Una persona que esdevé especial perquè captiva, ja sigui per la pròpia presència, ja sigui per la càrrega emocional que aporta (l'encanteri, / una nova llum...).

La segona estrofa manté el subjecte motiu del poema, aquest tu que ha estat descobert per la veu poètica. I primer, en llegir, creiem que encara ens movem dins el cant evocador de tot allò que ha despertat aquesta troballa (Amb tu... / un canvi,), però tot seguit ens adonem que no, que aquest canvi a què fa referència ja no és un canvi situacional, sinó un canvi, un gir de la relació amb el tu, perquè ens parla d'un desencís, / la incomprensió....

Incomprensió?

Potser aquesta és la part críptica del poema. Incomprensió en quin sentit? La incomprensió del tu vers la veu poètica? La incomprensió, precisament, de la veu poètica cap a aquella descoberta, que de sobte no esdevé el que en un principi es creia?

I davant d'aquesta incomprensió apareix el dubte (I sorgeix la pregunta:). Un dubte que no en té prou amb ser anunciat com a tal, sinó que es manifesta explícitament en forma de qüestionament: Què és, amic meu, / això que em vols dir?

Aleshores, el lector (en aquest cas la lectora) torna al vers on la poetessa li parlava d'incomprensió. I tot intentant lligar l'allau de sentiments que destil·len els versos es planteja si aquesta "incomprensió" no és, com ja havia apuntat, una incomprensió de la veu poètica cap a l'actitud del tu, un dubte davant la incertesa del seu comportament.

Ho he dit: un poema curt, de versos breus, però dotat de moltes lectures possibles.

Jo he fet la meva. Possiblement equivocada. Només la poetessa té la clau, sempre, per entrar en els misteris de la poètica.

Un petó,

LLIBRE

PS.- No és una "tonterieta". Llibre dixit. (Un altre petó... no, ara millor un òtep!)