Amb tu, no

Un relat de: tardors

M'agafes per la cintura
i em dius a cau d'orella
que m'estimes,
que em desitges.
I sento que l'ànima
se'm trenca en dos.
La teva mà recorre el coll
nu, pell de gallina,
no ho facis, fes-ho...
I els teus llavis
àvids, ansios,
tasten els meus
porucs, carnosos.
I sento que m'abraces,
però no ets tu,
sento que m'agafes,
però no és a mi,
sento que penetres
la frontera infranquejable
i ho tinc clar, que vull fugir.
No ho ets, ni eres,
és ella, només ella,
l'única raó de ser,
siusplau, acosta't i salva'm,
que ja no ens queda gaire temps.
I obro els ulls, de cop,
Res no importa ja.
Dorms. I sé que
ets feliç quan em toques,
quan jaiem entre els llençols,
quan em beses, m'acaricies,
quan et fons en un mar de plaer,
Ets feliç sí, indiscutiblement.
però t'ho he de dir, ho sento:
jo no ho sóc, amb tu, no.

Comentaris

  • Un tema difícil[Ofensiu]
    brideshead | 21-03-2006 | Valoració: 9

    que has sabut reflectir molt bé, en aquest poema desesperançat i, alhora, alliberador... depenent, és clar, de si ets el qui l'escriu o el qui el llegeix i n'és el receptor...

    "...
    I sento que m'abraces,
    però no ets tu,
    sento que m'agafes,
    però no és a mi,
    ..."

    El lector no sap ben bé de què parles fins als ultimíssims versos, quan apareix la paraula "feliç", que esdevé la paraula clau per a tot un significat:

    "...
    Ets feliç sí, indiscutiblement.
    però t'ho he de dir, ho sento:
    jo no ho sóc, amb tu, no".

    Un final ben contundent, implacable. L'últim vers immillorable, amb els signes de puntuació posats de manera impecable.

    Potser l'única "crítica" personal que hi faria és que el poema podria estar dividit en estrofes en comptes d'haver-lo escrit tot seguit, sense línies de separació. I potser també alguna coma i algun altre signe innecessaris que enterboleix la lectura en alguna estona. Però només t'ho dic per filar molt prim, perquè francament el poema m'ha encantat.

    Veig que tens 9 relats i t'haig de confessar que no m'havia "topat" mai amb tu. Me n'alegro d'haver-ho fet avui, i també d'haver tingut l'oportunitat de llegir la teva biografia... en realitat, crec que podria ser un altre poema, perquè el text que hi has posat és preciós!

    Espero poder llegir més coses de tu. Ja som tants a RC, que moltes vegades perdem, sense voler, l'ocasió de llegir bells textos i de trobar poemes o relats magnífics.

    Una abraçada!

  • Meravellós![Ofensiu]
    silenci_fosc | 21-03-2006 | Valoració: 10

    M'he retrobat en el teu relat és com un immens mirall reflectint la meva historia...

    Força, potser el temps ens ajudarà.

    T'ha quedat preciós!

    Petons maka.


  • Molt be!!!![Ofensiu]
    NASIO | 21-03-2006 | Valoració: 9

    Un tema molt fotut i dur, però molt ben tractat...

  • molt bonic[Ofensiu]
    <=Koo=> | 03-03-2006 | Valoració: 9

    m'ha agradat molt :D

  • amor[Ofensiu]
    1101ilime | 03-03-2006 | Valoració: 9




    molt bem buscat

    i ben trobat

    això es bo

    m'ha agradat molt

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de tardors

tardors

25 Relats

65 Comentaris

25664 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
El vent comença a bufar suaument i les fulles de tons ocres i torrats es mouen al seu compàs sabent que tindran el càlid sòl del bosc com a destí final. Els arbres comencen a despullar-se sense cap pudor i ens mostren fins a l'últim racó del seu cos, desprotegit i ferm. Les mans a les butxaques, la bufanda fins al nas i els peus notant el cruixir de les fulles sota seu. El sol comença a pondre's i tot queda impregnat de la calidesa de la claror d'aquest moment únic, crepuscular, tastant així l'essència d'aquesta estació tan màgica, la que em va donar la benvinguda. La tardor em va allargar la mà embolcallant-me d'aquesta aura seva de nostàlgia, de sentiments a flor de pell, d'una boira matinera que inunda els camps de blat ja segats, omplint-me de les ganes de viure i de transformar en paraula escrita petits fragments de mi.
----
No pretenc res, ni vull res. Simplement buidar el pap i compartir-ho amb els demés. Em diuen que sóc massa jove per segons què i a cops em sento massa gran. Qui m'entengui i els entengui, que ens compri.

De ben segur que llegir-vos serà tot un plaer!
----
"A els efectes de ser un membre immaculat d'un ramat d'ovelles, un ha de ser per sobre de tot, ovella"
A.Einstein
----
aralkat@hotmail.com
http://www.fotolog.com/clagaro/