Cercador
Amb la samarreta tacada de Gaza
Un relat de: Queralt Bach- Compartir:
Molt lleugera, i sense complicar-se donant voltes d’on venia.
Mentrestant, una nena sagnava sota runes
a l’altra banda del món.
No ho va veure: li arribava una comanda de Temu.
L’olor de plàstic li va tapar el crit.
El mòbil va vibrar.
Ofertes flash.
Mentre cremaven cossos petits sota la sorra de Gaza,
ella feia scroll.
Tres samarretes més, dos clips de cabell,
i la consciència trencada dins el carro de compra.
No es ploren igual tots els morts.
Si són negres, si són àrabs, si no parlen la llengua.
Si no tenen Netflix.
Si no tenen veu.
Hi ha morts que fan silenci
i d’altres que fan audiència.
El món és una passarel·la,
i Gaza, un forat que molesta.
Mentrestant, les influencers ballen entre caixes de cartó,
amb codis de descompte i somriures postissos.
Etiqueten Shein com si fos llibertat,
filtren la sang amb una story,
i tapen el genocidi amb filtres vintage.
Temu no envia a Palestina.
Amazon no hi reparteix pa.
Però sí munició, sí complicitat,
sí silenci amb Prime.
Hi ha sang cosida dins les costures,
hi ha feixisme disfressat de bohemi.
Hi ha maquillatge que no cobreix el colonialisme.
Però ella
—ella, que encara respira—
es va treure la samarreta.
No volia portar més roba tacada.
No volia ser còmplice muda.
I va cridar, encara que ningú escoltés.
I va cridar, encara que ningú volgués sentir.
Gaza no és tendència.
Però és la veritat.
Comentaris
-
Així és[Ofensiu]Montseblanc | 28-07-2025
És tot així, tal com ho descrius i, per desgràcia, per vergonya de tots, continuarà sent així. Crec que a la història de l’ésser humà hi ha hagut períodes en que estava clar que anàvem endavant, que milloràvem com a persones, però ha arribat un punt en que fa vergonya el que som i a on anem. També et dic, jo la primera, que després de veure a la televisió els nens morint de gana, les persones desesperades per aconseguir menjar, després de plorar veient això, ara me n’aniré a les rebaixes. S’aprofiten d’això també “els dolents”, saben que la majoria vivim en un mon petit i asfixiant del que escapem amb petites ximpleries tot i ser conscients de la ignomínia.
-
Mirar allò que importa[Ofensiu]aleshores | 28-07-2025
Indiques que hi ha complicitat i acceptació amb l'acció violenta del poder econòmic i polític si se segueix acceptant una vida diaria basada en una forma de consum que pràcticament ens condiciona i domina. Es contraposa aquest consum -alienat- amb fets que debó importen i que afecten la vida de les persones arreu. Que casdascú es cuidi només de les seves coses, acaba sent una trampa. Ja ho és de fet. Un crit valent com diu l'himne del...barça?
-
Poesia per reflexionar[Ofensiu]Versos_subversius | 28-07-2025 | Valoració: 10
M'encanta :)