amb el vent

Aquesta sensació que a tots ens ha passat alguna vegada... que tens ganes d tornar a trobar-te amb els seus ulls.. i el vent va pentinant els teus somnis, imaginant com serà la seva mirada aquesta vegada,...
I sense que te n'adonis, ja ha passat, i no recordes ben bé com era... no l'has gaudit tant com t'hauria agradat... i tornes a tenir ganes d poder-la mirar fixament... intentant saber què amaga al darrere.

Bé aixo es el k em transmet el poema... potser no volies dir aixo, pero me'l quedo així, pk m'agrada mlt, ok? jeje

Salut!

hi ha tantes coses per a descobrir, fins i tot un mateix es descobreix millor. Nu, davant els edificis, sortint de l'estació de tren, veient com la primera imatge que veus se't quedarà profundament al cap, i la recordaràs quan tornis a l'estació, i cada cop que hi tornis la identificaràs, fins que aquell petit bar amb dibuixos de plats combinats als sòcols i a les finestres serà enderrocat i substituit per un edifici de pisos d'obra vista, i cada cop que hi tornis a passar, hauràs de canviar el xip, i recordar-te'n...
No hi ha res millor que visitar una ciutat desconeguda, amb la música als auriculars, pel matí, passejant entre les places, perdent-te entre els carrers, entre els magatzems de música, jardins verds i frescos, amb portetes de fusta que s'obren en veure't, i esquirols que juguen només per a que els vegis durant el suficient com per enrecordar-te'n...

Les cerveses quan vulguis. Jo també en tinc ganes. Avui hi havia la presentació del llibre de relats, hi has anat? No he pogut pas jo.

Veig que segueixes mantenint la fotografia, és que t'hi escau força bé (el tamany potser una mica llarg). Però si tens altres idees estaré disposat a decidir-me!!

I ara , en un tres i no res, premo i tens el comentari 1043!!

b-xitus.

PS- el relat està dedicat a ma germana.

alço les paraules
plenes de recàrrecs,
s'endinsen en l'adéu
perdent sa nuesa,

i la mirada absorta
dels passos,
bategs àspres que es retiren
cap a la fí d'un llarg viatge.

S'escola la fredor
davant el bes dels teus llavis,
i ,malgrat tot, els meus llavis
fugen del record.


Apalí!!!!
Una abraçadota ben forta, alhora càlida i ferestega.


Apalí,

PAu

T'he tornat a trobar!!casualitats! he estat llegint per aquí.. i m'agrada el que escrius! jo no publico...

prou be el relat i força trist, pero no em diguis que t'agrada el Sabina, siusplau, no em diguis ni tantsols que l'escoltes, aiiixxx.

Salut i bona musica.

Compte amb el vent...no et despentini!

Com va tot?

Una abraçada