ALS CIMS DEL FORMIGÓ

Als àtics del món hi niuen lladres, d’entre ells, al més alt, el bròfec del sistema dicta l’últim criteri de la seua monetitzada ment, esdevingut norma, precepte, llei, dia rere dia... mentre buida el seu ventre al wàter de marbre i plenes de merda es renta les mans a l’aixeta d’or.

Als àtics del món hi niuen lladres, asseguts en cadires, furten, arruïnen, destrueixen, empresonen, torturen, assassinen, arrasen pobles i cultures, devasten ecosistemes, contaminen la mar, els rius, la terra, l’espai... buiden d’ànima el món i d’esperit l’ésser humà.

Als àtics del món hi niuen lladres, blanquegen democràcies com blanquegen diners, trepitgen la decència prevaricant als seus despatxos, esmiquen l’equanimitat cohonestant la injustícia, insulten la integritat prostituint els principis.

Als àtics del món hi niuen lladres, generen tragèdies en nom del progrés anunciades profusament per mesquins mitjans que infesten tot arreu, èter tòxic que ofega i mata les veus d’Assange, silenciant veritats, encobrint realitats per mor del capitalisme.

Als cims del formigó hi hostatgen voltors que s’alimenten dels seus crims. Víctimes del seu egoisme qui viu el desesper i l’oblit, aquells que no tenen veu, desplaçats forçats, refugiats de guerres. Víctimes dels seus èxits qui ens sacrifiquem per la merda del creixement, l’explotació, producció, competitivitat, consum, l’estat de benestar i qualitat de vida... esclava de la modernitat.

Als cims del formigó hi hostatgen voltors que baixen diàriament a recollir les seues borses dels mercats plenes de merda tacada amb sang de misèria i de guerra, menjar del bròfec, que buida el seu ventre al wàter de marbre i plenes de merda es renta les mans a l’aixeta d’or.