allò que ja no és

El flash de la nineta grava cases, voreres,
mentre pel passadís del jo il·limitat,
passejo infatigable, cercant la calidesa
d'habitacions gèlides d'absències.
Fins que, precipitant-me daltabaix, del balcó
de mi mateixa, m'estavello gràvida
de records esclafats

pel pes de la tendresa: