Al•lèRGia

Aquesta és la historia d’un nen qualsevol, de petit quan anava a l’escola es comportava com qualsevol altre nen de la seva edat. Cada dia era nou món per ell, ahir va aprendre quin és el numero quatre, avui ha après que la terra es rodona, demà aprendrà que vol dir alegria. Aquella paraula seria viure en un món on ell seria diferent a tothom. La professora escriurà amb un guix de color groc a la pissara lletra a lletra la paraula alegria, i els explicarà als seus petits alumes el significat de la paraula, els explicarà que és un sentiment que hom expressa com resposta d’estímuls satisfactoris de plaer. Però el nen no va sentir cap tipus de reacció al rebre aquesta informació va pensar que potser era massa petit per acceptar el significat d’aquesta paraula. Varen passar els anys, i el nen va créixer, va poder jugar a basquet, també havia intentat jugar a hoquei sobre patins més que res perquè el seu cosí el practicava, reia quan l’hi explicaven un acudit, plorava quan va veure per primer cop la pel•lícula E.T. Tot va començar quan la mare del nen li va dir que li havien preparat una sorpresa i que s’emportaria una gran alegria. El cos del nen es va posar tens i el nen va pensar que potser seria la primera vegada que sentiria el que es l’alegria. La família li havia comprat una bicicleta nova, la que tenia era una herència del seu cosí que va rebre una de nova el dia que va fer la comunió. Quan van acompanyar al nen al menjador on hi havia la bicicleta, el nen es va posar molt content ja que desitjava tenir una nova bicicleta i el nen va dir: Quina alegria!. De sobte li van sortir un punts vermells per tot el cos, li feien molta picor i no podia deixar de rascar-se. Tothom es va espantar a causa de la reacció del cos del nen. Varen visitar molts metges per descobrir que es el que li havia passat. Senzillament aquest nen podrà ser feliç, enfadar-se amb sa mare, tenir por quan es quedi sol a casa, però mai podrà emocionar-se amb el sentiment de l’alegria.