Allargant la vida

Un relat de: Avet_blau

Allargant la vida....desprès de la Vida.

Cada cop mes, allarguem la vida quan "la Vida"
ja s' ha acabat, no donem vida als anys , sinó anys a la vida, sovint d'una qualitat dubtosa.

Afegint dies grisos a un llibre que ja s'ha essgotat.
S' omplen geriàtrics i hospitals, d' avis supervivents a la memòria, amb la mirada perduda, amb els ulls apagats, sense llum, sovint massa sols.

I no responen a les nostres carícies,
perquè ja naveguen lluny, mar enllà, humitejant només els nostres ulls i els nostres cors, regant les flors de l'oblit amb la seva absència humana .

No traiem dolor a la vida, sinó que allarguem la tristor a la vida, dolor de la pèrdua dels records, dolor del decliu físic, dolor d' encartronament de la bellesa,

.... i del sentiments quasi esborrats en la boira.


Dignitat, paraula clau, valor preuat a la tardor dels sentiments, i que la societat de l'avui, i del dia a dia, no sap valorar, en essers que semblen sorgir del oblit i de les ombres del ahir, d' un passat que a ningú emociona.

Envellir...un repte trist, només digne i acceptable si unes cares, un somriure i uns ulls, t' acompanyen en la caiguda de l'oblit, i en el hort de la vida, has deixat llavors i sentiments...que perdurin al temps.


* A tothom que te pares o avis grans, a prop.


Xavier Burcet Dardé
Avet_blau


Comentaris

  • Em trasbalsa i em corprèn[Ofensiu]
    Anna Rispau | 22-09-2010 | Valoració: 10

    De nou, un relat teu em trasbalsa i corprè perquè m'he sentit així moltes vegades.
    En l' atenció domiciliària visitàvem avis amb la mirada perduda, sense records, enllitats, sovint mig abandonats per la família...on queda la dignitat?
    Molt ben expressat amb unes metàfores i comparacions precioses.
    Ets un gran metge i un gran escriptor-poeta perquè en ambdós àmbits actues segons els dictats dels sentiments.
    Gràcies per aquestes lliçons magistrals. haurien de ser temari obligatori a la carrera de Medicina.
    Una abraçada des de l'Escala.

  • S'allarga la vida...[Ofensiu]
    onatge | 23-08-2009 | Valoració: 10

    En interés de qui...? Aquesta podria ser la meva pregunta. En interés del màrqueting dels laboratoris farmacèutics...? De la facturació de l'hospital...? Allargant la vida però amb quina qualitat...?
    Comparteixo plenament tot el què dius...

    Salut i vida digna.
    onatge

  • Sens dubte [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 13-06-2009 | Valoració: 10

    aquesta es la qüestió arribar a la fi amb dignitat.
    Fa por, o al menys a mi me'n fa el arribar massa lluny en el camí de la vida justament per això, per la dignitat.
    No poder tenir cura d'un mateix, dependre per tot d'altres persones, que es tinguin de fer càrrec de les teves necessitats fisiològiques, que hagin de tenir cura de la teva neteja personal, de l'alimentació..., tot això m'esgarrifa. Estic doncs plenament d'acord amb tu, aquest es sens dubte un dels pitjors dolors que hom es pot trobar quan arribi la seva fi, aquest, i qualsevol problema de demència senil.
    He tingut una alegria al rebre un comentari teu, i et felicito per aquest treball que ha m'ha trasbalsat.
    Arreveure

    J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

  • Dignitat en vida[Ofensiu]
    Unaquimera | 24-04-2009 | Valoració: 10

    Hi ha una frase en el primer paràgraf d'aquest relat que és com una campanada en mig del silenci, que sona i ressona en mig del cel clar: "no donem vida als anys , sinó anys a la vida"
    Només puc afegir que estic d'acord amb tu, plenament, quan dius que la dignitat és la paraula clau:
    Quan el dolor supera certs límits, quan la malaltia és irreversible, quan la comunicació és impossible, quan la vellesa resulta indigna, cal plantejar-se el sentit que té allargar els dies grisos, dolorosos, innobles: analitzar sense apassionaments estèrils la situació no resulta fàcil, però cada cop sembla més necessari.

    Una abraçada llarga fins a la mida justa,
    Unaquimera

  • Un tema molt delicat...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 20-04-2009 | Valoració: 10

    Un tema molt i molt delicat... i que costa de païr.
    Un tema de gran actualitat, que encara que no se'n vulgui parlar, el tenim sobre la taula.
    Relat punyent! Relat trist! Relat real!
    - Joan -

  • Tema per debatre[Ofensiu]
    Naiade | 16-04-2009 | Valoració: 10

    Toques un tema molt dur, però es la realitat del nostre temps.
    Esta tan ben descrit que inclús fa mal al llegir-lo.
    Tantes i tantes vegades m'he preguntat fins on es lícit allargar tant la vida, quan ja tot s'ha acabat i només resta una ombra desdibuixada del que va ser.
    També es trist per les famílies que s'estimen, anar veient cada dia com van davallant irremissiblement .
    I trist pels que observem la soledat dels qui sembla que no tenen ningú.
    Enhorabona per un relat com aquest

  • Ninon...[Ofensiu]
    Queca | 10-04-2009 | Valoració: 10

    Aquests dies per mi estan sent especialment durs. Tenim una passa de gastrointeritis a la residència on treballo, i els avis estan molt delicats.
    Lluito cada dia amb aquesta situació, i procuro donar-lis dignitat, perquè com tu, crec que és fonamental.
    M'encanta això que dius: "No donem vida als anys, sinó anys a la vida". Crec que tens raó, i em fa entristir.

    Ho has expressat a la perfecció, i per això aquest relat s'afegeix als meus preferits.

    Una forta abraçada.

  • Jo, per desgràcia,[Ofensiu]
    brins | 10-04-2009 | Valoració: 10

    ja no tinc amb mi la mare. I el seu final va ser colpidor, tal i com tu descrius, un final en què ja no era ella. Tot i això, el meu amor egoista no volia admetre que se n´hagués d´anar. Aquesta lluita em va fer patir moltíssim.

    El teu relat descriu perfectament aquests moments tan dolorosos.

    Una abraçada

    Pilar

  • Suscric plenament...[Ofensiu]
    Romy Ros | 08-04-2009 | Valoració: 9

    lo que aquí has relatat d'una forma maravellosa. La meva mare viu en cadira de rodes degut a un tumor cerebral, ha perdut tota la movilitat i l'autonomia, però viu gràcies als medicaments que pren mecanicament per seguir afegint anys a la vida...Un relat colpidor i ple de sensibilitat!

  • Volem acabar axis - JO NO-[Ofensiu]
    jos monts | 07-04-2009

    Allargant la vida.... quan "la Vida" ja s' ha acabat, desprès de la Vida.

    Qui és el responsable de aquesta qualitat dubtosa i quasi inhumane de patiments inútils ?

    !La societat, als doctors experimentant junts amb las multinacionals farmacèutiques afavorint el consum de medicaments?

    Ho als fills... quedant en passivitat, deixant-los a mercè de les circumstancies del sistema?

    S'omplen habitacions hospitalàries - ser un més que espera la mort als geriàtrics lluny dels teus, als quals has vis a neixa?

    Naixem en una data més o menys predeterminada.
    Vivim la vida.
    Ella es la traurà.

  • tota la raó[Ofensiu]
    ambelma | 05-04-2009

    No es pot descriure millor, és la sensació i la reflexió que m'envolta cada cop que vaig a veure a la meva avia, al geriàtric on ara esta "vivint". Gràcies per dedicar a tothom aquestes paraules...

  • M'ha colpejat fort la teva reflexió[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 05-04-2009 | Valoració: 10

    Malauradament, conec el tema en carn pròpia i em sembla que ho has reflectit d'una manera superba. És evident que es viu una vida sense vida. Però, quina solució hi ha? I sobretot qui és la persona adient per a buscar la solució? El propi malalt, la famíia, l'administració?. Crec que els avenços en la medicina han provocat aquesta situació. La meva mare pren setze medicaments diaris i viu en un estat lamentable, però viu. Amb dolors i una mobilitat molt precària, però viu. Amb els ronyons que gairebé no li funcionen, però viu. Amb un cor que ja no li cap al pit, però viu. Amb una tensió que s'enfila als núvols, però viu. Amb els ossos fets pols, però viu. Per què?
    Doncs perquè pren un medicament per cadascuna de les patologies que té, però aquests medicaments no li fan la vida més agradable, només la fan viure.
    Has expressat el problema d'una manera molt lírica.

  • Una brillant reflexió[Ofensiu]
    nuriagau | 05-04-2009 | Valoració: 10

    Una brillant reflexió. Especialment m'ha agradat la frase: "no donem vida als anys , sinó anys a la vida". És una afirmació d'una certesa aclaparadora.

    També em sembla molt tendre el paràgraf final:
    "Envellir...un repte trist, només digne i acceptable si unes cares, un somriure i uns ulls, t' acompanyen en la caiguda de l'oblit, i en el hort de la vida, has deixat llavors i sentiments...que perdurin al temps."

    Felicitats pel relat!

    Núria

  • La meva [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 05-04-2009 | Valoració: 10

    filla gran te la teva edat i si m'espanta veure que la paret que assenyala la fi del camí és, cada vegada, més a la vora, és perquè no vull fer patir als que estimo.
    Una cosa : tinc molts anys però no em sento vella.
    Com m'agrada tot el que escrius, Avet blau!
    Un petó.
    Nonna_Carme

  • de la lluna a la terra[Ofensiu]
    lluis perealbert | 04-04-2009

    salutacions, i felicitats. Es l'eterna lluita del home amb el temps,be relatada i amb ritme.

Valoració mitja: 9.92

l´Autor

Foto de perfil de Avet_blau

Avet_blau

120 Relats

704 Comentaris

134419 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sanitat , 56 anys. Casat.
m'agrada la natura , els colors l' aire fresc: LA LLIBERTAT.
Adoro la muntanya i els seus colors,
el silenci i la pau.
Menjo i cullo del meu hort, que treballo.
m' agrada expresar sentiments amb paraules i música, m'allibera l'esperit.
M'agrada captar imatges, mirades:
i despres estar llargues estones mirant i recordant.
Ajudo a amorosir el dolor i tornar somriures, si puc.

juliol 2009
publicat llibre:
Relats, poemes i reflexions a la vora d'un Avet blau
ed. Minima ( girona)

any 2010:
he tret 4 CD- DISCS, de MÚSICA ( new age - chillout,):
NÚVOLS, FONTS, VENTS, OCELLS.
EN PROJECTE : ARBRES 2011.
es regala un exemplar de CD amb el llibre : RELATS....
( LLIBRERIA GELI de girona )


Avet_blau@yahoo.es (correo)

lacoctelera.com/burcet (imatges)
avet_blau@yahoo.es (correo)
http://xavierburcetdotcom.wordpress.com/Avet_blau (google)
Foto: Girona temps de flors