Algú com tu...

Un relat de: ¥eÞe§

Em vaig perdre dins la meva soletat, i vaig trobar-me encara més sola, dins un món que no acaba d'ajustar-se, encara, a mi.
Et busco matí, tarda i nit. Et busco als carrers amb l'esperança de que tornis a aparèixer com acostumaves a fer cada matí. Et busco a les mirades de les persones que em creuo, amb l'esperança de que una d'aquestes mirades tinguin com a fil del seu motor els teus ulls tendres. Et busco a la nit, a la meva habitació, i desitjo com mai tenir-te al meu costat on ens envoltin les quatre parets que saben més de mi que jo mateixa, besar-te eternament i tindre't als meus braços per poder parar el temps i no deixar que tornis a marxar mai més.
Vaig descobrir un món que vaig haver de deixar en contra dels desitjos purs del meu cor.
Mai he trobat algú com tu i necessito tornar-te trobar, perquè estic segura que no hi ha ningú com tu.
N'estic completament segura...

Comentaris

  • Bness!![Ofensiu]
    Barbara7 | 25-06-2006 | Valoració: 8

    Wola! Molt macu el breu relat! T'has deixat endur per les paraules, i vas relatan d'una manera , que un s'ho imagina! Sempre a la vida hi ha una persona que es la més especial, encara que de vegades n'hi han molt més que una! Molt bonic!

    I merci x comentar el meu poema!;)