Al meu costat

Un relat de: Helena Sauras Matheu
I podia quedar poètic dir que ens retrobaríem enmig de l’univers, en un altre any estel·lar. I podia semblar que així el dolor disminuïa. Que aquell comiat no seria el definitiu.

—Fins aviat!

Van ser les dues paraules que vau escollir per posar a l’esquela. Les vau acompanyar d’una fotografia plena d’estels. I també ho vau penjar a les xarxes socials per a què ho visualitzéssim tots els que no vam poder assistir a l’enterrament. Vau implicar a tota la colla, perquè ningú ens lliuraríem de la mort.
Aviat... Tota una vida per viure-la. Des de llavors, vaig intentar assaborir l’instant. Cada moment, per petit que fos, se’m mesclava amb la teua fortalesa que vas tenir per afrontar-la. Els teus cabells morens i rinxolats, que havien caigut ja, i la teva mà dient-me adeu des de la butaca de l’hospital de dia.

La teua mare estava desfeta. Vaig intuir que t’acaben de dir que el teu tractament no havia fet l’efecte que s’esperaven. Ja no hi havia solució i et quedaven pocs dies, potser setmanes. Seria molt difícil si arribaves a un mes.
Així va ser. Aquest va ser l’últim cop que et vaig veure. Estaves molt canviada. L’alegria que sorgia naturalment dels teus ulls s’havia apagat. Estaves asseguda i resisties cada batec. Encara no havies tastat la flor de la vida plena. Te n’aniries de pressa, abans d’un quart de segle.

I jo recordaria el precís instant en el que ens havíem conegut i, com poc a poc, vas anar omplint la meua vida de sentit quan em vas oferir aquella amistat que creixia a ritme de classes d’institut.

—Puc seure a la cadira?

I sense esperar que jo contestés, t’asseuries al meu costat des del primer dia.
Durant el retrobament, no vaig tenir el valor de preguntar-te res i em vaig quedar expectant, perquè tot sobrava. Les infermeres van acabar per treure’m la via quan la meua medicació es va acabar. Abans, mentre esperava que el sèrum em rentés la vena, vaig retenir a la meua ment tot el que et voldria dir i no et diria per les penoses circumstàncies.

No vaig reunir el valor per fer-ho. Em vaig sentir una inútil per mossegar-me la llengua i per no saber donar-te coratge. Crec que vas pensar que jo estava seguint el mateix tractament que seguies tu i, a l’aixecar-me, em vas desitjar sort. Vaig murmurar un gràcies, perquè tu, en canvi, sempre havies tingut el valor d’imposar ànims als altres. Et desvivies per tots i així ho demostraves. I en aquest últim moment, no en faries una excepció.
Amb la mirada vaig abraçar-te i vaig esperar que notessis un xic de caliu. Encara no sabia que la meua malaltia m’acabaria aïllant dels altres i que no podria xalar amb normalitat.

Ara penso detingudament que la distància empresona. Des del confinament, es fa tot més costós. Veig el reflex dels meus cabells des de la finestra on em trobo. I entre llàgrimes, encara recordo la nostra amistat i la falta que em fas.

Comentaris

  • Gràcies Helena Sauras Matheu[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-01-2021


    Gràcies Helena per la teua visita i el teu amable comentari al meu poema "Quina divinitat". M'alegre de que t'haja agradat.
    És sens dubte un bon poema... que m'ha eixit molt bé.
    Saluts i abraçades...

  • Hola Helena;[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-01-2021


    Hola Helena, no sé que et passarà que no contestes gens.

    Espere que et vaja bé i tot el vaja normal, perquè això del Covid, està molt malament.

    Ja em diràs alguna cosa, quan pugues, i tingues temps.

    Saluts i que tingues BON ANY....

    PERLA DE VELLUT

  • Hola, bona vesprada Helena: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-12-2020


    El dia 18 de novembre, et vaig comentar aquest relat i encara no m'has dit res al respecte... Espere que estigues bé i et vaja el millor possible.
    Et comente que pots llegir-me alguna cosa en la meua pàgina, que fa temps que no m'has llegit.
    Gràcies de tot i per ser com ets.
    Saluts i una abraçada... en l'aire...
    Que passes un BON NADAL.

  • PRECIÓS [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-11-2020 | Valoració: 10


    Té un sentit molt bo i molt interessant. M'ha agradat llegir-ho. Ho has descrit molt bé, Helena.
    Salutacions i una abraçada...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Helena Sauras Matheu

Helena Sauras Matheu

30 Relats

77 Comentaris

19691 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Llegir i escriure, les meves principals aficions. Sóc de l'any 80 i de Tortosa. Em pots seguir al meu bloc personal i bilingüe: http://helenasauras.com