-Això és una bogeria...

Un relat de: F. Escandell

-Això és una bogeria.
-No...
-Ens podrien agafar en qualsevol moment.
-No importa...
-Això s'ha d'acabar. La meua dona està començant a sospitar.
-Millor...
-I tu ets jove, Alícia, tens tota una vida per davant...
-Calla. T'estim.
-Ho sé. Però no pot ser.
-Sí que pot ser... Les fronteres les posam tu i jo. El nostre únic enemic som nosaltres mateixos.
-Hem de ser realistes...
-Hem de seguir el nostre cor.
-Podria ser el teu pare!
-M'és igual. T'estim.
-Som el teu professor de matemàtiques. No està bé això...
-No hi pensis...
-I els meus fills? Què passaria si se'n assabentassin?
-Sabrien que almenys ets feliç algunes estones.
-No m'ho perdonarien mai.
-Potser sí.
-I de totes maneres... Què faríem? Tu has d'estudiar, fer la teua vida... I jo he de seguir amb el meu destí...
-El teu destí l'has de triar tu. Quin és el teu destí? El teu destí és passar-te a l'institut ensenyant equacions fins a la jubilació, i veure passar els dies, sense cap emoció?
-Potser sí...
-Podríem ser feliços! El curs s'acaba en poques setmanes... Jo d'aquí a mig any compliré la majoria d'edat. I no vull estudiar més, ja saps que no he nascut per això...
-Però...
-I podríem anar-mon d'Eivissa. Ja saps que sempre he volgut veure món! Barcelona, Bilbao... O Amsterdam, Londres, Berlín... El món és tan gran! I tu, amb la teua carrera, trobaries feina on volguessis... Jo en cercaria en alguna botiga, o de cambrera... I si ens cansàvem de la ciutat, podríem deixar-la i anar a una altra... Res ens arrelaria enlloc.
-Ets una somiadora.
-Pens en el futur. En el nostre futur.
-El nostre futur és deixar això i oblidar-ho.
-No! T'estim! M'estimes! Per què hem de renunciar als nostres somnis?
-Perquè això és la vida real. Aquí no hi ha somnis que valguin. Hom s'ha de guanyar la vida com pugui, i deixar que els dies passin el menys desagradable possible...
-I limitar-nos a esperar el dia de la nostra mort? Això és la vida? Jo no vull viure per morir!
-Pots viure els teus somnis, si vols, si pots... Però no amb mi.
-Els meus somnis són tots al teu costat, Marc! I jo sé que els teus també són amb mi! Mire'm als ulls i diguem que m'equivoc, que no és cert, que no m'estimes, que podries viure sense veure'm mai més!
-Saps que mai no podria dir-te això...
-Perquè no ho sents! No pots dir mentides! No pots enganyar-me. Però tampoc pots enganyar a la teua família! Sigues sincer amb ells! Digues la veritat! Els teus fills potser t'entendrien, i la teua dona encara podria trobar a algun altre home...
-I què diria la gent? Que en Marc, l'home tan ben plantat i amb tot el que es pot desitjar en la vida ho ha deixat tot per anar-se'n amb una nena trenta anys menor que ell?
-Què importa el que digui la gent?! Les persones, la societat... Per què han de ser ells els que triïn per nosaltres el que hem de fer?
-Perquè el món és una merda.
-Sí... Però almenys podem fer-ne un lloc més habitable, crear la nostra bombolla on apartar-nos de tot i ser feliços... Junts!
-Alícia... El pati s'està acabant... Has d'anar a classe... Ara tens...
-Matemàtiques. Amb tu.
-Ah...
-Podríem fugir i no enganyar-nos mai més.
-Ets una somiadora.
-T'estim.
-Ja parlarem.
-Només diguem-ho, per favor...
-Dir-te què?
-Ja ho saps.
-T'estim.

Comentaris

  • -Matemàtiques. Amb tu.[Ofensiu]
    korius | 22-06-2009

    i per què tot això és una bogeria?
    per què és una bogeria enamorar-se?
    m'ha agradat molt! encara que si el profe digués la veritat, crec que es liaria parda... i això pel que pensa la societat...
    està molt bé, llàstima que m'imaginés en Toni Box jajaja
    segueix escrivint!!
    1 petonàs! (o com diries tu: una besada!)

  • martaplanet | 13-05-2009 | Valoració: 9

    L'amor, el sentiment més perillós del món que et trenca per dins i per fora, que fa que la vida real sigui només una joguina i que no et sembli tan bonica com els somnis.
    Somniar amb una vida futura i perfecta és el que a vegades et fa sobreviuré tot i els obstacles, però la realitat t'ha de donar més d'un cop de puny.

    M'ha agradat el teu relat, feia temps que no llegia un relat que em fes pensar en el que dirà la societat.

    Una abraçada!

    martaplanet

  • Bogeria o cent coses més[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-05-2009

    "Això" pot ser una bogeria, en efecte, però...
    literàriament, pot ser moltes altres coses:
    el final d'una etapa, el primer pas d'un llarg recorregut, l'argument d'una comèdia, l'argument d'un drama, l'element decisiu que canvia la vida dels protagonistes, un record breu que té qualsevol d'ells al cap de molts anys i el fa somriure, un record amarg que ell o ella rossega i rossega tot i el pas del temps, ... i no les escric totes!

    Avui he passat pel teu blog i l'he trobat interessant.
    Un altre dia tornaré per aquí a llegir-te i continuar descobrint els teus escrits. Suposo que no et molestarà...

    Una abraçada per celebrar que t'he descobert com autora,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de F. Escandell

F. Escandell

96 Relats

119 Comentaris

72272 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Sóc inútil com un gos que borda
a una lluna que no entén d'udols...


[http://somiarpersobreviure.blogspot.com]