Aires del mar

Potser perquè no ets amb mi,
potser perquè és aquí
on et vaig descobrir
-en aquest mar de sorra i sal-
que avui em torno a sentir trist i apenat.

Són tants els racons on fugir,
són tants els records amagats
que malgrat demà s'acosti el bell florir
la nit em té robat el sabor amarg de la mar.

Ets present a cada matinar,
a cada ràfega, de ponent a llevant,
i encara que sé que allò es va acabar
hi continues essent com allò mai llevat.

Ets part del passat, sí,
et mescles amb mi i
emmetzines el meu destí...
mes aviat tindrà lloc el teu fi.


Un vaixell parteix a la mar
amb rumb nou arrenca a navegar,
desplega ses veles, es golpejen els rems,
ja quasi sento l'aleteig dels nous temps...

Hi han més llocs des d'on puc albirar.