Aigües dolces( Haikús )

Un relat de: joandemataro

Canten aigües
camuflades per boires
entre natura.

Solcant muntanyes
furgant a les entranyes
xopant la vida.

Mentre s'allunyen
I amb fúria esquitxen
saltant cascades.

Amb una fita
caient des de la cima
sense detura.

Ja veu el terme
la força s'aquieta
el pla l'alleuja.

A l'estuari
les aigües s'embrollen
la mar s'ensucra.

Comentaris

  • doncs si que m'agrada![Ofensiu]
    evie2 | 16-06-2010

    Et veig molt en forma, Joan! Enhorabona per aquest haikús...molt ben trobat!
    Una abraçada,
    evie2

  • Dolces i refrescants[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-06-2010

    Re benvingut, amic Joan!
    Quina alegria passar pel teu espai i veure que, tal com deies dies enrere, has tornat!
    I amb el sarronet ben cosit... Pensa que tots tenim l'agulla enfilada, i anem donant puntades aquí o allà...

    He llegit també el favor que demanes: no pateixis que intentaré acomplir-ho.

    M'he deixat amarar per aquestes aigües dolces, i he quedat gratament refrescada.
    Un breu suggeriment dels que tu demanes fet amb tot el "carinyu": en lloc de "Can/ten/ai/gües"=4, jo hagués posat "Can/ten/les/ai/gües"=5.

    T'envio una abraçada xopa d'afecte,
    Unaquimera

  • Felicitats[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 11-06-2010

    per aquests haikús, Joan. Imatges belles acompanyen l'aigua en tot el seu trajecte.
    Veig , a la teva bio, que també has tingut alguna "pega": Ànim, amic meu,jo estic patint un herpes zóster de trigèmin i i les estic passant "canutes". Però penso, cada dia, que ja en falta un menys per a que s'acabi.
    Una abraçada.