Adrià

Els teus ulls. Et miro. Em preguntes què miro, et dic que res, a tu, i rius i t'enfades. Com que res ? Jo no sóc res ? Tu ho ets tot. Que bonic, dius, i et poses a riure. Que ridícul, penses, i penses que jo no ho sé, i em fas un petó, i els ulls et brillen quan els obres.
T'acaricio els cabells pèl-rojos, m'agafes les mans, t'agafo les mans. Et beso. Però no un petó tímid com el primer dia... Un petó llarg, dolç, saborós i, en certa manera, viscós. La teva llengua juga amb la meva, i t'agafa un atac de riure. No ho entenc, i t'ho dic. No hi ha res a entendre. Ric perquè sóc feliç.
Ets feliç? Sóc feliç, sí. Ets feliç. Sí, ja t'ho he dit, no? Sí, m'ho has dit, m'ho has dit...
Però és que m'has dit tantes coses! I jo, tan poques! O potser no... hi ha alguna cosa de mi que no sàpigues? Bé, a part d'això... En què penses?, dius, i rius, i gires el cap, i quan et faig un fetó la boca se m'omple de sorra salada. Rius. Perquè rius tant?
Et faig pessigolles a l'orella amb els llavis. Un petó. Què té, l'orella, que t'hi agraden tant, els petons?
T'agafo de nou la mà. Em mires, em mires, i em mires...El món em mira...I cada vegada em sento més tu, mes tu-i-jo, en aquesta mena d'ent estrambòtic que resulta de tu i jo...
T'estimo. T'ho he dit? Sí. És que com que tu no m'ho dius mai... M'estimes? Sí, es clar, com vols que no t'estimi? Doncs, perquè no m'ho dius? Ai, no ho sé, no em surt.
No et surt? Què vols dir que no et surt? Que no ho sents?
Sí que ho sento, com vols no ho senti?
I llavors perquè no m'ho dius?
I jo què sé?... Va, t'estimo!
Veus? Ho dius, però no ho penses! Tots els tios sou iguals!
Però què dius? Què dius?
Que sí! Que no sé perquè us costa tant dir-ho!
I tu què saps! No em vas dir que jo era el primer?
Sí, però la Mar...
La Mar què?
La Mar em va dir que no li havies dit mai! L'empento sense voler. Cau, potser exagerant el cop, segur que exagerant-lo. De sobte, el seu cap es corba estranyament, al mateix instant en què es sent un cop sec i la barana de l'escaleta de l'espigó es taca. Es taca de sang. Adrià, què has fet?
Adrià!
Adrià, em sents? Adrià, si això és una broma, no em fa cap gràcia! Ja ho veig, que no és una broma... Hòstia, Adrià! Va, Adrià, digue'm que m'estimes! Que m'odies!
Diguem que m'estimes i m'odies! Adrià!
Adrià!