Cercador
Adéu
Un relat de: FolletTrapella- Compartir:
- Tinc fred, pots posar-me els mitjons? -va demanar el Tom.
- És clar! -va respondre la Vera.
Amb molta cura va aixecar els llençols per la banda dels peus i va posar-li els mitjons. Va tornar a posar bé els llençols i va seure a la cadira al costat del llit. Se'l mirava, no li treia els ulls de sobre. Volia gravar la seva imatge al seu cervell, volia impregnar-se d'ell, omplir-se d'ell. Tants projectes, tanta il·lusió, tan poc temps...
El Tom va obrir els ulls i la va veure allà, al seu costat.
- M'agrada aquest jersei verdós que duus, et queda molt bé.
- Me'l vas regalar tu, Tom.
Van somriure.
- Ja ho sé. Has menjat?
- No tinc gana, Tom. No vull sortir. Prefereixo quedar-me amb tu.
- Agafa quelcom del meu dinar, doncs. Una mandarina?
La Vera va intentar menjar-ne una, però no li passava res. El Tom estava molt malalt. Se'l veia perdre les forces per moments, quasi no podia ni parlar. El món de la Vera s'enfonsava, s'acabava, desapareixia.
- Vera!
- Digues.
Va entrar una infermera per mirar els aparells que hi havia a l'habitació, va manipular el gota a gota i els va deixar sols un altre cop.
- Digues, Tom.
- Volia demanar-te una cosa...
- El que vulguis, Tom.
- Estima'm la resta de la meva vida.
Ella se'l va mirar, els ulls plens de llàgrimes. La resta de la seva vida! Només quedaven uns minuts, potser unes hores...
- T'estimaré la resta de la meva vida, Tom.
Agafant-li les mans el va besar i va repenjar la cara sobre d'ell. Quan el va tornar a mirar, ell ja havia mort.
Comentaris
-
Molt directe...[Ofensiu]Roserdeljardi | 23-01-2007 | Valoració: 8
M'ha agradat mes que el pa amb oli i tomaca. Eixa dolçor es massa per a mi...
Res mes a dir.
Roser. -
bé,[Ofensiu]peres | 23-01-2007 | Valoració: 10
aquests relats senzills, lineals, que sembla que llisquin sols per la força de la gravetat, per mi són molt bons i especialment difícils d'escriure. Perquè la majoria tenim tendència a complicar-ho, a fer-ho més difícil del que cal. No és gens fàcil, no, escriure "senzill". En això es coneix els grans autors de relats i contes.
Amb quatre ratlles, ens fiques en una situació tendra, dramàtica... i alhora idíl·lica (sí, què més voldríem que morir-nos així, quan ens arribi l'hora), amb un recurs de distracció, que afegeix dramatisme, propi de les pel·lícules del gènere (l'entrada de la infermera). Molt bon relat.
(I molt maca la foto de les quatre criatures que tens a la biografia.) -
Fins aviat![Ofensiu]Unaquimera | 23-01-2007 | Valoració: 10
Un adéu definitiu a la persona obre el pas a l'amor etern, íntim, sempre passat perquè no té futur.
Un relat dolç, tendre, curós amb les paraules i les frases, que s'organitzen senzillament, sense grans efectes lèxics o gramaticals ni figures literàries.
La força, el color i el caliu del text està en la breu història narrada: en "tan poc temps", just un minut de lectura, es presenten dues vides i s'acomiada una d'elles, fet que suposa la fi del seu món per a l'altra.
Bon microrelat! Trist... però bo!
Ha estat una lectura molt interessant... així que res d'adéu: fins aviat!
Et faig tramesa d'una abraçada de la que dura instant, moments, ... el temps que tu desitgis portar-la posada!
Unaquimera
Valoració mitja: 9.33
l´Autor
17 Relats
21 Comentaris
17035 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79