Petita Rat

Petita Rat,

M'ha estat donada la possibilitat d'escriure't una carta. Mai no ho hagués ni tan sols somniat, però aquí la tens. Segurament no en faràs cas del que et diré; de petits ens passa això, que no volem fer allò que ens diuen els grans, però malgrat tot escric.
Escric també pel record que tinc d'una carta molt estranya rebuda ja fa molts anys. Una carta que tinc al calaix dels tresors i que ara no vull rellegir sabedora que les paraules seran les mateixes.
Voldria dir-te tantes coses! Voldria ajudar-te en el teu camí, el que tu comences, el que jo ja he fet, però no ho faré.
Em permetré dir-te només una coseta: sigues feliç! No permetis que els problemes s'entortolliguin en la teva vida, se't clavin com sagetes al cor i no et deixin viure. No et deixis lligar ni tan sols per un lligacames, sigues lliure! Respira el flaire d'un dia de sol i també d'un dia de pluja, sempre amb un somriure als llavis. Això és tot.
Voldràs saber també què t'espera de gran. T'ho diré. Et semblarà tan increïble que creuràs que aquesta carta ha estat una broma pesada d'algun amic. Et casaràs dos cops. Tindràs quatre fills. Viureu en un pis petit amb un gos, tres gats i tres caragols. Treballaràs molt a casa i fora de casa, i no tindràs temps per a tu. Hi haurà moments que odiaràs la teva vida, però vindrà al teu cap el record d'aquesta carta i tornarà el somriure als teus llavis.
I quan tinguis la meva edat i se't doni aquesta mateixa oportunitat no voldràs aprofitar-la, però al final escriuràs, com estic fent jo.
Amb un somriure,

Montse