Adéu vida meva

Enganxats com la pell als ossos, com la mare i l'infant a traves del cordó umbilical.
Com les façanes de pedra i les heures q s'aferren amb força i acaben destruint-se juntes; pedra i heura, per sempre.
Així em sento, massa arrelada a tu, massa hores junts,excessivament units,
i ara... què?.
Com començar un altre vegada de zero?, com omplir tots el buits que has deixat a casa i a la meva ànima?.
Com suportar una soledat tan cruel?, com dir-se adèu després de desitjar tant una vida junts?.
Com una bossa de boles de colors escampada per terra, així ha quedat el nostre amor, esbarrat.
Adèu vida meva,
sempre et desitjaré el millor...sempre.