Absurd

Un relat de: sensecor

Surto al carrer i hem poso a pensar,
els cotxes passen molt aprop de mi
tot hem sembla tan diferent i la vegada tan familiar...


M'he posat el mp3 per evadir-me del món
i la gent sembla que hem miri malament
Tot al meu voltant es tan absurd...
Es absurd que t'estiguis morint per dintre per no dir prou
o que no dormis per les nits perquè enyores el seu olor.
Que segueixi tenen por a la obscuritat, que segueixi fent plans...
Absurd que continuem parlant quan no volem tornar a veure'ns.

Es difícil dir el que penses, es difícil fer el que vols.
Es absurd que passi les tardes amb un altre enlloc de amb tu
que estiguem a una mateixa habitació i no pugui tocar-te.
Es absurd continuar amb l'absurd.
Escoltar sempre les mateixes cançons per si aquesta vegada et sonen de manera diferent,
Dir que tot va bé,
passar la tarde observant-e des de la barra d'un bar
Absurd es que continuí escrivint amb el desitj de que algun dia això l'importi a algú
Intentar viure la meva pròpia historia d'amor...

Hi ha tantes coses absurdes
i molts cops no saps perquè les fas
però lo cert es que les fem...

Per l'absurd...
perquè sabem que res canviara...
Absurd no creus?

Comentaris

  • Ho crec.[Ofensiu]
    jOaneTa | 07-07-2007 | Valoració: 10

    Tens raó, moltes coses són absurdes i malgrat nosaltres sabem que estam fent algo absurd seguim fent'ho perquè alguna cosa dins nosaltres sap que ho hem de fer.

    "Absurd es que continuí escrivint amb el desitj de que algun dia això l'importi a algú"

    A mi m'importa que escriguis, aquests dies que no s'ha publicat estava com buida, necessitava llegir les teves paraules. Sort que ja tornen a estar aquí.

    jOaneTa

l´Autor

Foto de perfil de sensecor

sensecor

150 Relats

160 Comentaris

191910 Lectures

Valoració de l'autor: 9.51

Biografia:
Vaig néixer el 15 de novembre de 1989 a Granollers (aprop de Barcelona). Als dos anys vaig anar-me'n a viure a un poblet perdut per Tarragona i vaig passar allà tota la meva infància. Als 12 o 13 anys vaig tornar cap a el poble del qual vaig pirar quan tenia dos anys i mira aquí estic.

Passo tots el caps de setmana a Barcelona. Que si de festa per aquí, que si fer una volta, que si anar de compres...en fi m'encanta la ciutat de Bcn.

Tinc una personalitat que hem caracteritza molt ja que no em tallo gens a l'hora de dir les coses i no em tallo amb la gent que no conec. Hem considero molt alegre i diuen que sóc molt simpàtic.