Absències

Un relat de: gypsy

Va ser en les aigües d'aquell petit port pudent on vas decidir submergir-te per sempre, marxar del món i de la meva vida. Sempre penso que no vaig ser una bona mare per a tu, que no vaig arribar a tocar-te l'ànima; ni els mateixos estels del cel mai no van brillar per les dues al uníson. Eres un univers tancat, semblaves feliç en el teu cim de solitud.

Vas viure sola i vas morir sola. No em vas deixar cap nota, cap adéu, cap retret on poder aferrar-me, on poder vessar llàgrimes de culpa, de desconsol.
Era la teva mare, et vaig dur al ventre durant nou mesos expectants plens d'il·lusions ara ja, perdudes per sempre. Encara et veig passejant per la placeta del poble amb la colla d'amigues de sempre, desemmandrint les xafogoses tardes d'estiu amb les vostres rialles escampades arreu per on anàveu.
Els records minven amb el pas del temps. El teu rostre s'apaivaga dolçament, els cabells rossos, la mirada atenta i el nas pigallat. Restes de tu en la meva memòria ferida de dona de drap, titella irreconeixible de qui vaig ser.
Ja no em queda res per perdre, vagarejo pels turons fins que es pon el Sol, enfilo camins que no sé mai on em portaran, però sempre em duen a tu, en un estrany sortilegi del destí. Aplego flors de tots colors, sobretot margarides i les llanço en ofrena a les aigües del port que et va acollir, esperant que això em redimeixi de no comprendre't, de no tenir una mare a qui estimar i poder confessar secrets.
Jo visc buida de tu, no sé com omplir la teva absència, com oblidar-te, ser algú nou i recuperar alguna felicitat antiga, però no hi ets, et cerco en cada noia de setze anys que veig amb el cap acotat, llegint un llibre a la vora del mar, aquest mar que et va agombolar fins el darrer sospir. I miro aquesta aigua, el taüt immens que vas triar i veig les barques ancorades, les mateixes barques velles i brutes de quan eres petita i et portava abraçada al coll.



gypsy

Comentaris

  • Sentiments[Ofensiu]
    qwark | 13-12-2007

    El teu jo literari desborda sentiments. I no els estalvia en cap dels escrits que t'he llegit. Això fa -començo una metàfora- que pugi el volum del relat. I el lector ja no pot passar de llarg. Li agradarà o no (això ja són gustos) però difícilment els pot ignorar.

  • La mort està aqui.[Ofensiu]
    megane | 04-12-2007 | Valoració: 7

    Es trist, viure sola i morir sola.
    La mort em fa por. No em fa tanta si sé que no me moriré sol.
    M'han dit que no he de donar voltes sempre a la mort. Diuen que parlar massa és tètric. Tu també ho fas.
    La mort està aqui. Sé que està. Ja està. Carpe diem.
    m

  • Ara que soc mare intento no llegir aquestes coses ni veure[Ofensiu]
    Júlia Vic | 03-12-2007 | Valoració: 9

    televisió amb programes on es maltractin infants. Em passaria el dia plorant. El teu escrit és conmovedor i alhora no fereix sensibilitats. les imatges son boniques, les justes, ben dosificades. M'ha agradat molt.
    Julia Vic

  • Tocant...[Ofensiu]
    rnbonet | 03-12-2007

    ...la fibra sensible dels humans, siguen del país que siguen. Rebuscant allò que en diuen ànima. Sempre i a tothora. Vols dir que així serem més bons, més sublims, més eteris?
    I no va de segones intencions ni 'de conya'. És una pregunta molt seriosa.
    Salut i rebolica, amiga i companya!

  • Buidor[Ofensiu]
    deòmises | 03-12-2007 | Valoració: 10

    Només això. En llegir el teu repte. Presència d'aquesta buidesa que ho emplena tot, des de la primera a la darrera paraula.

    Gràcies, d.

  • La mare gesta un cos,[Ofensiu]
    RATUIX | 30-11-2007

    però no crea una ànima. I això ens confón a mares i fills: es semblances, les diferències, les carícies físiques i l'amor intangible.
    La vida tampoc ens desentralla el misteri d'aquesta unió estranya i permanent... I una absència ens pot deixar la pregunta i la ferida obertes per sempre.

  • Mares[Ofensiu]
    Epicuri | 30-11-2007 | Valoració: 10

    Sovint l'absència es més forta que la presència. Venim de les mares i anem a les mares. Ésser mare potser tán difícil com fàcil i definitiu.
    Si no em tingut la mare que merexíem, cal inventar-se la
    m'agradat i m'has fet pensar.

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2805 Comentaris

430240 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu