Cercador


Llista categories

No en té, posa'l tu mateix/a

Un relat de: estel

I ara et vénen uns chupa chups sense sucre a dir-te que t’espavilis, que ja ets adult, que t’has de guanyar la vida, que has d’escollir, que has d’estudiar, que has de fer el que sigui, però continuen amb la cantarella de sempre.

I ara que fa un parell de dies encara somiava en ser gran.

A l’escola ens ensenyen a sumar i dividir, a casa et donen modals, però qui es molesta a donar-te ànims i a dir-te la puta veritat. Que la vida pot ser molt bonica, però que s’ha de ser molt fort, i que sovint no tothom té les coses prou clares? Que algú m’expliqui, qui estarà al teu costat quan tingui ganes de plorar, quan estiguis deseperat?

A qui t’aferreràs quan tinguis por?

Centenars de possibilitats pel que es diu. Els amics et curen i els pares t’aguantent com poden, però qui pensa i decideix per tu? Tu o tu mateix. I a sobre després encara et fan dubtar més.

Comencem, per als que s’ho curren, hi ha el maleït batxillerat o cicles o el que sigui. Molt bé, primer pas assolit. Després et diuen que si vols fer lletres, ciències, artística, tecnologia... i jo que encara estic pensant en lo meu. I clar que has de ser algú al dia de demà i amb totes les pressions mai et deixen viure en pau i tranquilitat. I ara tria que vols ser de gran, després mata’t els millors anys de la teva vida a aguantar segons quins profes inútils i subnormals, a treballar, després a consumir, casa’t i la parelleta, el pla de pesnsions. I llavors és quan t’atures a pensar que t’has passat la vida treballant i estudiant, que no l’has sapigut aprofitar, que sempre has deixa’t per més tard els somnis i il.lusions i ara ja et sents massa gran per tornar a enrere i et limites a recordar.

I és que em digui el que vulguin. Un vol ser astrònom, l’altre veterinari, un ja es vol jubilar, l’altre vol viure dels pares... i jo què?

No demano gran cosa, jo vull ser feliç i lliure. Però potser serà massa demanar, no?

Comentaris

Afegir comentari
  • Escoles que no fan els seus deures[Ofensiu]
    Carme Dangla | 04-10-2005 | Valoració: 10

    Algunes persones som privilegiades pel fet de viure al primer món i no haver-nos d'enfrontar amb la vida des de nens.
    Però a l'hora quasi ningú no ens ensenya com enfrontar-nos en la vida.
    L'escola: la descrius perfectament en aquest relat, una fàbrica de treballadors on s'ensenya -encara que sovint no ho aconsegueixen- a ser obedient i ordenat. També a ser puntual que com tothom sap és essencial.
    La família: algunes tenim la sort de tenir una família que ens ensenya a viure -sovint improvisant amb bona voluntat- però en la majoria dels casos la família està massa ocupada per fer de família, o no té possibilitats, o no ha tingut prou formació i no en sap.
    Queden els propis joves, sense experiència i a la mercè dels que es hi ofereixen coses més o menys addictives a canvi de diners.
    I alguns grups de bona voluntat que sí ensenyen alguna coseta de la vida, que fan una feina que hauria de fer l'escola però als que la major part dels joves no tenen accés, massa amoïnats per les coses que he escrit abans.
    Vull una escola que ensenyi a cuinar, a administrar uns diners, a fer de mestre per a nens més petits, com els fills que algun dia potser tindrem, a administrar uns diners per portar una casa, a planificar unes vacances, a saber què fer en cas d'accident, a tractar amb discapacitats.
    Però també unes coses més importants: a crear i mantenir grups, a fer democràcia i acceptar-la, a establir lligams amb altres persones, a viure la igualtat de drets entre totes les persones, a sentir-se membre d'una comunitat nacional, a resoldre conflictes sense violència (no com ara que sembla que vulguin dissimular els conflictes), a trobar les nostres capacitats, a cultivar l'amistat, a disfrutar del sexe, a decidir lliurement el què vull ser i com vull viure sense pressuposar res.

  • Em descriu fa 2 anys![Ofensiu]
    Egundoko | 28-09-2005

    Cuanta raó tens en moltes coses!
    De vegades t'atures i ho veus tot així, amb aquesta visió pessimista i no desencaminada, però malgrat tot m'agradaria contrastar-te el teu text (molt encertat) amb una visió contrària: un cop superat el batxillerat (el pitjor moment de qualsevol estudiant) a la universitat passes els millors anys de la teva vida, desplegues per primer cop les ales, et sents lliure, amb sort estudies el que has escollit, i no has de treballar massa jeje. Ànim, salut i força! ;)

l´Autor

estel

31 Relats

65 Comentaris

39885 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >