Cercador
A l'hospital
Un relat de: pixa-pins- Compartir:
A l’hospital
A l’hospital, la mort és neta i blanca
i porta guants de làtex a les mans.
Avança disfressada d’eufemismes,
sempre professional i burocràtica,
s’instal.la en els quiròfans,
fa basarda,
guarda gelosament el torn d’espera.
L’angoixa es multiplica, les mirades
travessen un silenci d’aigua trista
i es claven com agulles hipodèrmiques.
Un cirurgià mastega mots esdrúixols
mentre somriuen les radiografies.
Hi ha nens amb càncer i avis que estosseguen,
llits on hi jauen solituds vençudes
i orquídies perfumades d’anestèsia.
A l’hospital, la mort és neta i blanca
i porta guants de làtex a les mans.
Avança disfressada d’eufemismes,
sempre professional i burocràtica,
s’instal.la en els quiròfans,
fa basarda,
guarda gelosament el torn d’espera.
L’angoixa es multiplica, les mirades
travessen un silenci d’aigua trista
i es claven com agulles hipodèrmiques.
Un cirurgià mastega mots esdrúixols
mentre somriuen les radiografies.
Hi ha nens amb càncer i avis que estosseguen,
llits on hi jauen solituds vençudes
i orquídies perfumades d’anestèsia.
Comentaris
-
Amb mots senzills[Ofensiu]Nonna_Carme | 30-07-2012
descrius unes situacions que , malauradament, tots coneixem, tant si és d'acompanyants com de protagonistes. Quan el poema és bo , visca les paraules senzilles.!
"Un cirurgià mastega mots esdrúixols
mentre somriuen les radiografies . " GENIAL !!!
Seguiré llegin-te perquè m'encanta el teu estil i el que expliques.
També genial el poema "Gerónimo ".
