Cercador
Móns
Un relat de: Silenci...- Compartir:
Un món buit, buit de sentit, de sensacions d'hàbits. Un món on tot és negre, no hi ha sol, no hi ha lluna, no hi ha estrelles. La llum es va esvair quan els ulls es van obrir, quan els ulls s'obriren tot s'enfosquí, tot tornà negre, tothom desaparegué. No se que vull, si tornar a tancar-los i tornar a veure llum, colors, gent... o seguir amb els ulls oberts, sense llum, sense color, tot negre i fred... Qui pogués canviar el món, qui pogués... i posar color a la foscor, calor al fred i llum al futur. Jo ho vull fer, però sola no podré, perquè tot està aquí, entre la foscor, entre les paraules, entre els papers...
Comentaris
-
serenitat bruna[Ofensiu]helena | 16-05-2006 | Valoració: 10
La foscor té l'avantatge de que les aberracions inhumanes no es poden veure en aquest estat de negre univers i els silencis són més poderosos també.
helena -
molt maco!![Ofensiu]Reguitzellera | 15-05-2006 | Valoració: 10
M'ha arribat endins!! El món dels somnis sovint és millor a la cruel realitat... però si no obrim els ulls no tenim l'oportunitat de convertir la nostra vida en un somni... No sommiïs la teva vida, viu el teu somni!!
l´Autor
8 Relats
23 Comentaris
9023 Lectures
Valoració de l'autor: 9.20
Biografia:
Vaig néixer un 12 de Març del 88 a Mallorca.Per la meva família va esser un dia molt especial, però per a mi va esser el començament d'una vida no desitjada...
Ara estic acabat el batxillerat de ciències i si tot va be l'any que ve hem matricularé a la UIB per estudiar la carrera de Física...
Aquí soc una intrusa ja que no soc de lletres, no són lo meu, però per contradicció m'encanta escriure i estimo la meva llengua i la defensaré amb força fins a la mort si cal... tenc un esperit de revolta a dintre meu...
He trobat en la lectura i en l'escriptura una forma de fugida de la realitat, una forma de desconnectar del món i sentir-me millor.
Escric quan no se que fer, quan estic destrossada per dintre i no tenc com treure aquest sentiment ....
Tal volta soni egoista per part meva utilitzar l'escriptura per a desfogar-me, però suposo que gracies a ella encara soc viva i sencera...
Quan llegiu el que escric no espereu gran cosa, no soc cap novel·lista i no me'n entenc de formes ni res de tot això, tan sols esper que un agradi i que penseu que m'entres llegiu això és com si llegíssiu en el meu cor...
Força i revolta companys!!!
Maria Isabel
mixabel_88@hotmail.com