Cercador
Desig
Un relat de: Silenci...- Compartir:
Tinc un nus a l'estomac que no em deixa viure, un desig de sentir els teus llavis en els meus incontrolable, quan tanco els ulls no faig més que imaginar trobades, situacions, moments en els que ets meva i de ningú mes. És un desig que em mata, que em destrossa per dins... Voldria agafar-te i posar-te en contra una paret, que no et poguessis escapar de mi... Llavors agafar-te la mà i posar-la al meu pit, per tu poder comprovar com el cor em batega molt depressa, descontrolat. M'acostaria a tu fins que entre nosaltres hi hagués una distància insignificant, fins que els nostres llavis quasi es rosessin. Llavors et diria "tu decideixes, jo ja he fet tot el que està a les meves mans, no vull que t'arrepenteixis de res...". Al dir-te això tu sentiries el meu alè als teus llavis, a la teva pell i a cada paraula pronunciada les nostres boques s'haurien rosat... Desprès tan sols restaria esperar...
Comentaris
-
perfectaaaaa noia de ciències ;)[Ofensiu]Noia de vidre | 08-10-2006 | Valoració: 9
desig.. embogeix i ens llepa l'anima.
A cops te pressa. D'altres mai es cansa, de mossega cors per estimar!!!
encantada de llegir-te ;)
un peto fort de vidre! -
m'encanta![Ofensiu]RoUs | 10-05-2006
eeeei, des que vai posar el meu relat, que no havia entrat mes! i es k u vai deixar una mika despenjat, pensant que ningu m'ho llegiria! però he vist que a tu t'ha agradat. mltes gracies! he llegit dues cosetes teves, man agradat molt! i te agregat al msn, aveure si m'agregues. et seguiré llegin. petons! i gracies!
-
La Banyeta del badiu | 30-04-2006
Despres, un petó suau, d'quells que no s'acaban mai , mossegues i llepes una miqueta els llavis d'ell i el tornes a fer petunets dolcets, dolcets....
Uf, que m'envalo ! jejejeje.vaig a vuscar al meu parent !
Un petunet d'amiga :-) Pilar
l´Autor
8 Relats
23 Comentaris
9018 Lectures
Valoració de l'autor: 9.20
Biografia:
Vaig néixer un 12 de Març del 88 a Mallorca.Per la meva família va esser un dia molt especial, però per a mi va esser el començament d'una vida no desitjada...
Ara estic acabat el batxillerat de ciències i si tot va be l'any que ve hem matricularé a la UIB per estudiar la carrera de Física...
Aquí soc una intrusa ja que no soc de lletres, no són lo meu, però per contradicció m'encanta escriure i estimo la meva llengua i la defensaré amb força fins a la mort si cal... tenc un esperit de revolta a dintre meu...
He trobat en la lectura i en l'escriptura una forma de fugida de la realitat, una forma de desconnectar del món i sentir-me millor.
Escric quan no se que fer, quan estic destrossada per dintre i no tenc com treure aquest sentiment ....
Tal volta soni egoista per part meva utilitzar l'escriptura per a desfogar-me, però suposo que gracies a ella encara soc viva i sencera...
Quan llegiu el que escric no espereu gran cosa, no soc cap novel·lista i no me'n entenc de formes ni res de tot això, tan sols esper que un agradi i que penseu que m'entres llegiu això és com si llegíssiu en el meu cor...
Força i revolta companys!!!
Maria Isabel
mixabel_88@hotmail.com