Cercador
A la llei amb la llei
Un relat de: Fada vermella- Compartir:
Hola em dic Miquel i us vaig a explicar com sigue la meva vida des de fa 2 mesos fins avui, un dia en el que tothom em porta flors, i les deixa sobre un tros de marmol, tothom plora, però tan sols jo se el que vertaderament a passat, no es veritat una persona si ho sàvia però això ja ho descobrireu al llarg de la meva historia.
2 mesos avanç...
El cel era núvol, jo havia quedat amb uns amics per anar a pegar una volta, així que malgrat el temps que feia vaig sortir. Jo i els meus amics érem coneguts per tot el poble com a els "red" (els rojos) suposo que per a tots els pijos del meu poble quedava mes mono dir "red".
Jo visc ven a prop de un parc així que en van recollir i vam anar una estona a parlar per allí; quan de sobte van passar una colla de xavals de 17 anys que es creien el centre de la terra i ens volgueren tirar:
-"Este es nuestro sitio"
-On ho fica?
-"A mi en cristiano"
-No se jo parlar en eixa llengua
-"Haveis visto? Me esta vacilando"
-I que em vas a fer?
<
Allí van tenir que vindre a recollir-nos els nostres pares, ja que tan sols ens quedava un any pro no érem encara majors de edat.
Tot es va solucionar...
Els policies ja recordaven la meua cara des de llavors.
Una setmana mes tard...
Ja no em tornat a aquell parc, es mes ja no em tornat a cap lloc on sigueren ells.
Jo ara penso que si jo haguera sigut com ells no m 'haurien pegat, però per pensar diferent, per tenir altres ideals, per culpa de la política, hem va tocar rebre. En moments així dius o la meva vida o tot allò per el que lluito, i tot allò, sincerament, val la pena si no vius?
Aquesta setmana he sentit dir que la policia en va clavar l 'ull, que aquest noi que en va fotre la pallissa era el nebot del sergent, i que no em passarien cap altra; però m 'ho vaig prendre per un rumor inventat, des dels 12 anys que segons la gent soc un "jove independentista problemàtic" i mai avia tingut problemes amb la poli. Lo de problemàtic segons aquesta gent va relacionat amb lo de independentista, jo no ho considero així.
Un mes avanç contant des de avui...
Ui me tornat a trobar amb aquells nois no a servit de res tractar de evitar-los durant dues setmanes, per que pareix ser que el rumor era cert i que ells m 'estaven buscant, també m 'ho havien advertit, però jo no feia cas.
Resumint lo màxim que puga per no recordar amb molt de detalla aquell dia la cosa va anar així: m 'els vaig trobar i només veure van agafa el mòbil i van trucar a la poli, de seguida vingueren i el cap de la colla, nebot del sergent, li va començar a dir una cosa a l 'orella, no se que li diria que de seguida vingué cap a mi:
-"indentificate"
(jo, no portava el DNI, així que...) -Hem diuen Miquel tinc 17 anys i soc de València
-"No entiendo esa lengua"
-Doncs estudia-la
-"asi que vacilando a un policia, eh?"
-jo vacil·lar, que va... (alguna cosa tenia que passar però era massa orgullós com per engolir-me tot el orgull i rebaixar-me a parlar la seva llengua i fer-me la víctima indefensa per tal de que no em fitxés)
D 'una espenta, vist i no vist, era a dintre del cotxe de la policia.
Pro fen la víctima o no, la qüestió es que em fitxaren.
Una setmana llarga desprès...
-Que et passa? Tu mai avies tingut problemes amb la justícia...
-Mai havien estat les coses d 'aquesta manera
-Com es aquesta manera? Anar de guapo amb la llei? Les coses no son com tu dius, no es tan sols...
-Llibertat? Ja ho se mare, sempre ho dius... però no puguem passar totes les injustícies...
-Tu no sas on estàs clavant-te, ara tens 17 anys però el any que be en faràs 18, i si tot açò a passat en 2 setmanes, no tindran cap inconvenient en clavar-te a la presó...
-Mare tu sempre pensant en negatiu...
Vaig pensar en el que hem va dir la mare, era cert? Acabaria antre reixes?
A tan sols una setmana avanç de ara...
Les coses han anat a pitjor, l 'altre dia en van pegar, ningú ho sap tan sols una amiga meva, la Diana, ella ho vol denunciar, però a qui?
A la policia, no, per que? Doncs per una sola raó, per que han sigut ells els meus agressors... Sempre hem parlat de la violència policial, però jo i els meus amics, mai ens havíem vist en un cas així, no puc demanar consell a la mare per que s 'alteraria de seguida, hem decidit que ens quedarem el secret per a nosaltres. Jo creia que no es podia anar "a la llei amb la llei"
A partir d 'ací, tot va anar seguint igual, a la mínima que feia ells es creien amb dret de gastar la porra amb mi, no vaig tindré cap altre remei lis vaig plantar cara.
Era un dimarts en van voler venir a pegar per una mentida que digué sobre mi el nebot de el cap, ja sabeu a qui em refereix-ho... doncs si hem van pegar, en van fotre 50 porrades, es diu apresa, pro el meu cos no les va poder suportar... La meva amiga va intentar detindrels pro a ella també la van matar per intentar agredir a un policia...
Jo creia que aquí a Espanya, estava prohibida la pena de mort, i açò no havia sigut el veredicte de ningú, però, açò a sigut la meva mort, ara era jo la víctima i ell el meu botxí.
Comentaris
-
felicitats!![Ofensiu]sucdetaronja | 03-01-2007
Feliç aniversariiiiiiiiii!!!!! T'estimuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!! ^^
-
Cal que vigiles la coherència de la història[Ofensiu]Fada vermella | 07-10-2006
Quan dius que el personatge és independentista, vols dir respecte de les normes ortogràfiques?
"A la llei amb la llei" titules el teu relat i més avall escrius: "... hem decidit que ens quedarem el secret per a nosaltres. Jo creia que no es podia anar "a la llei amb la llei"". Tanmateix en cap moment del relat es fa servir la Llei per defensar-se dels agents de la llei.
Quan es viu un cas com aquest, i jo n'he viscut en la meua joventut, cal no amagar-se ni amargar els fets: això és el que els dolents de la pel·licula volen. No, el que cal és fer públiques les agressions i l'abús d'autoritat. Potser no som tots com tu i els teus amics, però hi som molts els que pensem que hem de poder expressar-nos amb total llibertat i normalitat, els que pensem que cal parar els peus als bergants, males persones.
Si utilitzes la llei, els mitjans de comunicació i les associacions civils aquesta història pot tindre un final deferent.
l´Autor
148 Relats
279 Comentaris
127777 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
Ara es l'hora vermella dels guerrers.Marca la cera nova amb dits lentíssims.
Estén-te a terra, acull-me.
Sense el teu foc cap foc no em vivifica.
Retorno a tu i els passos em ressonen
com si inventés camins per dins un claustre.
_____________________________________
Bé.. que diria a de mi: Em dic Laia soc de Xàtiva i m'agrada escriure.
"A cau d'orella
repetim les mateixes
clares paraules.
Torna la vida i torna
la dignitat, la força."
_______________________________________
www.fotolog.com/suuud
"El senyor Z em va encadenar i jo he passat la cadena a la senyora X i al senyor Y"
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")
Últims relats de l'autor
- No espere res més que el passeig fins a l'anglés...
- Parla'm malgrat que actue... o no
- Relatant pensaments...
- Ningú ens va ensenyar...
- El nostre conte de fades...
- 4.. 5.. I.. torne-m'hi a començar.. 1.. 2.. 3..
- Na fada.
- Em van llevar les ales.
- Mes mon destí era ser lliure.
- Rabia i por.
- Crida, corre... i que?
- Sola, doncs sí.
- Un quart de set. Bona nit.
- Com cada dia.
- L'equilibri de l'amor.