A la ciutat

Asseguda al balcó de l'estudi escoltant cançons, escric.
Ja fa estona que miro el cel, el capvespre s'està despedint oferint colors a les xemeneies i donant pas a la nit, ells és forta i poderosa.
Capaç de canviar sensacions, la nit ofereix regals especials a tots aquells que desitgin escoltar-la, cal estar a l'aguait.
Sense fer gaire soroll camufla els núvols que fins fa poc veia viatjar davant meu, ara m'ofereix una guspira de foc que xispeja, en són dues, tres. Cada vegada que observo el cel n'apareix una de nova. Però no en tinc prou, els llums de la ciutat no em deixen veure totes les estrelles que desitjaria.
Esperaré. M'agradaria poder contemplar-les amb tu.
No tinc pressa, se que tindrem la ocasió de fer-ho.
Comença a fer fresca, de moment no em molesta. Avui l'amo de la llum, el Sol, ha treballat amb energia. Per això em resulta agradable que refresqui.
Des d'aquest balcó puc veure com altres nits que hem compartit, el Tibidabo il·luminat, m'agrada.
L'imagino com una gram flama, negra nit i el foc encès. Em relaxa i somric.
Podria seguir escrivint, però cesso. De moment no "cal" dir res més.