A Joana de Torrellas (Muller de Joan de Serrallonga)

Dedicat al nostre escriptor Víctor Balaguer......


Capitana de la Banda Negre
Enarborant bandera de mort.
Acotxada pel teu estol de nyerros,
El Vostre estendard, calavera, que bramula sempre avant.

Ma a l'empunyadura constant,
amb Daga a la banda esmolada
Trabucs i pedrenyals esguarden la guspira,
per arribar a fites anhelades.

Sempre amatent, alerta i vigilant,
Desembrollant entorts i arranjant desficis
Defugint de forques i patíbuls
Amb crinera perlada com Pegàs sempre amunt
Escapolint de paranys i fal·làcies.

L'odi i la venjança sovint t'esbarren
Pólvora, sang, xiscles i cànons t'exalcen
Nodreixen i encenen la fura de la teva ànima
Recordant el teu Serrallonga, que encendrat jau colgat

La traïció es fa present
La pedrenyera no fa repòs
I amb el dit al gatell, el foc sempre a la guait
arcabussos i mosquets us contesten.

En Terres Montsenyenques et bateren
Forcats i estenallats els teus
Presa al Castell del Montnegre
L'espectre blanc de Gualba t´allibera.

Ulls roents lluïen clavant-se arreu
Escrutes cada remor o regalim llunyà pas t'encalça
Ben xopa encar de sang, fuigs de captors i mort

Brolla més odi i venjança
Mirada encesa i Ablamat el cos
Deixes de somicar i fas i saps
Batega fort el cor que et diu el camí és un altre.

Deixes boscúries per palaus
Guerra a mort sense treva
Germans de la mort t´acompanyen
La diada arriba a l´acme.

Santa Coloma jeu a terra crivellat
Cadells, soldadescos i terços rauen erms
Sols el poble organitzat i fort
allibera la pàtria de tirans, genocides i eugenèsics.